2019 ha finalitzat marcat per uns esdeveniments atípics i absurdes contradiccions. En l'àmbit polític, aquests dotze mesos ja s'han convertit en el període de temps més llarg que un govern en democràcia ha estat en funcions. Una cosa que no ha interromput la microeconomia de les famílies, ni les cadenes de producció de les empreses, ni la voluntat dels consumidors a seguir adquirint productes i serveis, especialment durant aquestes dates.
El 'cansinismo' independentista ens ha embolicat en una constant informativa que ens ha deixat gairebé immunes quan el serial català ja ha arribat a lo kafkià: el parlament europeu li dóna la immunitat parlamentària a un pres condemnat al Process. Sense comentaris. I aquí hi ha la opinió de la tan prestigiosa Advocacia de l'Estat que amb el seu dictamen jurídic acaba d'aplanar el camí a Pedro Sánchez per tancar l'acord amb Esquerra Republicana.
Un any on la cimera climàtica celebrada a Madrid només ha servit per descobrir totes les mancances i presses deixant incògnites encara per resoldre i on els països més contaminants de l'planeta no han participat, descafeïnant els objectius pels quals més de 200 països es van reunir en aquesta transcendental cita mundial. Una altra oportunitat perduda per canviar aquesta inèrcia destructiva global que està esgotant els recursos naturals amb unes conseqüències irreversibles; i un dels grans reptes que la Humanitat haurà de resoldre més aviat que tard.
Amb tot, no queda una altra que seguir mirant a aquest 2020 que es presenta amb actitud positiva, respecte cap als altres, caminant cap a la convivència i amb l'esperança que algunes petites coses puguin millorar aquests propers 365 dies. Feliç any nou.