Jordi Ureña mai deixarà de sorprendre'ns. Després d'un 2020 negre per a l'atleta a causa de la irrupció de la pandèmia ia les lesions que ha anat implicant, Ureña va decidir renunciar a la possibilitat de revalidar el títol de campió d'Espanya en pista coberta per apostar-ho tot per l'heptatló de Torun després d'una trencament als isquiotibials que l'havia apartat de les pistes des del mes de gener. Malgrat no arribar en plenes condicions físiques, el colivenc va fer gala de la seva portentosa tècnica i del seu esperit lluitador, aconseguint així una medalla de plata que sap a or.
Ureña va anar de menys a més en el torneig: en 60 metres va aconseguir un temps de 7"03 i en longitud va fer un salt de 7,33 metres. Aquestes dues marques li distaven bastant d'aconseguir entrar a l'podi. No obstant això, en la prova de llançament de pes un tir de 14,57 metres va aconseguir fer pensar a l'colivenc amb que podia fer realitat el seu tan anhelat somni, el qual va començar a materialitzar-se amb l'espectacular salt de 2,10m d'Ureña amb el qual batia marca personal i aconseguia situar-se segon en la classificació general, lloc que va consolidar amb la seva tercera posició en 60m tanques, amb un temps de 7 "87, i el seu salt de 4,90 metres amb la perxa. Finalment, Ureña va jugar la seva última carta per fer-se amb la plata en la cursa final de 1000 metres, on es va imposar als seus rivals amb un temps final de 2'43 "16, convertint-se així en Subcampió d'Europa malgrat els fatídics pronòstics amb els que va arribar a Torun.
Després de sumar una nova medalla al seu reeixit palmarès, Jorge Ureña va deixar un missatge clar davant els mitjans: "Tokio no em pot escapar." El colivenc tractarà de pujar un nou esglaó en la seva reeixida carrera professional aconseguint superar la marca exigida de 8300 per als JJOO de Tòquio, demostrant així una vegada més que mai deixarà de sorprendre'ns.