L'acollidora vila d'Onil, localitzada al nord de la província d'Alacant, és coneguda com el “bressol dels canells”, i és que la visita a aquest lloc ja val la pena només per l'artesania i la cultura que desprèn el Museu del Canell. Però hi ha molt més a veure i us convidem a descobrir-ho.
Sense cap dubte, un dels llocs més emblemàtics és el Museu de la Nina, ubicat a la Casa de l'Hort, un palauet senyorial del segle XIX que va ser propietat de la família Payá Alonso de Medina i actualment és considerat Bé d'Interès Cultural.
Des de finals del S.XIX, Onil és la vila canellera per excel·lència, repartint felicitat amb més del 80% de fabricació nacional de nines. El museu posseeix prop de 1.000 canells datats dels segles XIX, XX i XXI, sense oblidar-nos de la ciutat de Playmobil, que compta amb més de 10.000 peces.
Caminant pel nucli històric, trobem llocs com el Palau-Fortalesa del Marquès de Dos Aguas, construït al segle XVI, declarat Bé d'Interès Cultural el 2001. A la primera planta del palau es pot visitar el Museu de la Festa, on es fon història, festa i tradició. Les festes de Moros i Cristians d'Onil estan declarades Festes d'Interès Turístic Provincial des de l'any 2014. Al costat del palau es troba l'església parroquial de Santiago Apòstol, acabada l'any 1778. A l'altar major destaca el retaule erigit a l'Apòstol Santiago El Major”, obra anònima del s. XV de gran valor historicoartístic, així com la capella del Bautisteri amb frescos de l'artista local i premi príncep d'Astúries, Eusebio Sempere. Cal no oblidar altres convents i ermites disseminats per la localitat, com ara el convent-monestir de Montserrat, el convent de la Immaculada o de Sant Bonaventura, l'Ermita de la Mare de Déu de la Salut (Patrona d'Onil) o l'Ermita de Santa Anna .
El Pouet de la Neu, never enclavat a la part més alta del nucli històric, és un monument que mostra les obres arquitectòniques, tradicionals i històriques que es van construir durant els segles XVII i XVIII a la Comunitat Valenciana per a lemmagatzematge de la neu. El Refugi Antiaeri, utilitzat com a refugi militar per als treballadors del camp d'aviació i taller d'avions que existien als voltants, aquest enclavament és l'últim reducte militar a arriar la bandera republicana en finalitzar la Guerra Civil Espanyola.