Als esmorzars d'IBIAE –en col·laboració amb Escaparate i Caixa Popular– una representació important de les empreses de la nina ha realitzat una anàlisi de diferents aspectes de l'element que ha situat des de fa moltes dècades al mapa a la localitat.
Un dels principals elements que ha estat qüestió de debat a l'últim esmorzar és el projecte de turisme que planteja l'Ajuntament d'Onil.
Els empresaris ho tenen clar. L'eix principal sobre el qual ha de girar tot el concepte és la indústria de la nina. «Si volem promoure Onil i situar-lo al mapa mundial, el que fa diferenciador Onil respecte a altres poblacions és la nina, perquè com a producte posseeix una trajectòria artesanal que ara mateix s'ha convertit en un element transversal amb què poden interactuar xiquetes, xiquets i persones de la tercera edat», expliquen.
Per això, exposen que el plantejament ha de ser atractiu per aconseguir l'objectiu. «Les fàbriques estan tancades durant el cap de setmana perquè no tenen activitat dissabte i diumenge. Si cal obrir una planta perquè els visitants observen el procés d'elaboració d'una nina de forma artesanal, això hauria d'estar potenciat per les institucions perquè la qüestió turística ha d'anar relacionada amb la indústria perquè Onil mostre a tothom que fabrica nines», asseveren.
El teixit empresarial té voluntat de participació amb les institucions i establir una sinergia per caminar en la mateixa direcció i trobar punts de trobada. «Estem disposats a asseure'ns en una taula per col·laborar. Podríem obrir, una sèrie de caps de setmana, diferents empreses i apropar el procés de fabricació als que s'acosten a Onil però, per això, cal dotar d'infraestructures que possibiliten que es faça aquestes coses i altres». Segons el teixit colivenc, «aquest producte posseeix unes característiques úniques que els que el coneixen per primera vegada queden sorpresos. És una cosa artesanal, diferent i amb molta qualitat».
El Museu de la Nina també va ser un punt que va formar part del diàleg entre els empresaris.
La unanimitat d'opinions és clara. Cal canviar el plantejament i aconseguir un museu interactiu. «Per fer moltes activitats està limitat. En un museu d'aquest perfil el visitant ha de tocar la nina, manipular-la i jugar-hi i comptar amb una visita teatralitzada. Aquesta zona d'acció no és present al museu, com sí que és present en una ludoteca. Se li ha donat més importància a l'edifici que a la protagonista, que és la nina. Tenim un calaix ple d'idees per ser diferents, però sempre buscant aquesta col·laboració publico-privada perquè quan la gent vinga parle bé i ho venguen a altres persones».
La crítica constructiva i la mà estesa per buscar solucions forma part de les bones intencions dels empresaris: «El museu actual no té res a veure amb l'inicial. Això és una exposició de nines, no un museu. Cal tornar als inicis i fins i tot que hi haja una botiga dins de l'espai museístic, que el visitant puga accedir a una empresa a observar el procés, una professionalització de l'espai amb una persona que veritablement conega la realitat, la trajectòria, l'evolució, etcètera. Vendre la història de la nina a Onil és un valor afegit».
Pel que fa a un mercat de Nadal –amb lanina com a gran reclam– que imite el que fa Xixona amb el torró, els industrials mantenen que «aquest tipus d'esdeveniments han de comptar amb una continuïtat . Podríem fer l'esforç per fer-la conèixer al visitant de fora, ja que la gent d'aquí ja ens coneix. El focus del projecte, gestionat per l'Ajuntament, ha d'anar encaminat a il·lustrar la singularitat d'Onil, una fira que mostre les empreses i els seus productes per fer marca fora de l'entorn», apunten.
Por mucho que nos duela, a la industria de la muñeca le queda una generación. Y la culpa no la tiene nadie mas que los propios empresarios del sector. Nunca se han preocupado de formar a personas y cuando lo han hecho, han pretendido que la persona en formación rinda al mismo nivel que una persona con experiencia, pero con sueldo de persona en formación.
El problema principal, será el que no hay mano de obra especializada y que quiera trabajar en el sector. La gente especializada se ha buscado la vida en otros sectores donde percibe salarios mas dignos. Y como he comentado, los empresarios nunca han querido formar a jóvenes.