L'agrupació local del PSOE va organitzar dimecres 30 de novembre la xerrada Invisibles: feminisme i discapacitat, que abordava el doble repte a què s'enfronten les dones que presenten alguna discapacitat.
Les ponències van anar a càrrec d'Ana Domínguez, vicesecretària general i d'Igualtat del PSPV-PSOE; Laura Soler, secretària de Discapacitat i Autonomia Personal del PSPV-PSOE i diputada a les Corts; i Montserrat Agulló, regidora del grup municipal Socialista d'Ibi i secretària d'Inclusió Social de l'Executiva local.
Montse Agulló va explicar que “el pla de protecció de violència de gènere municipal és una gran eina, per això felicitava els tècnics de l'àrea per la seua feina magnífica, però no contempla el cas específic de la discapacitat, condició que agreuja i fa més complexa la situació d'aquestes dones. Sempre es tracta la violència de gènere i la discapacitat per separat i oblida el cas específic de dones amb discapacitat. Aquí hi ha un buit i aquesta és una feina pendent”.
Per la seua banda, Laura Soler destacava el fet que “les dones amb discapacitat som invisibles per a molts sectors de la societat. Una dona discapacitada ha d'estar demostrant constantment la seua vàlua. Com més invisibilitat, menys opcions d'integració”.
La secretària de Discapacitat i Autonomia Personal també va posar el punt de mira sobre l'agreujant que suposa el maltractament sobre una persona amb discapacitat. “Les dones maltractades estan en una situació de gran vulnerabilitat i, en cas de patir discapacitat, la situació es veu agreujada. El cercle del terror és més intens quan a més a més depens del teu agressor”, afirmava Soler.
Finalment, Ana Domínguez va posar de manifest que “la societat és patriarcal i capacitista. Si ets dona i tens una discapacitat, ets al marge de la societat. Les dones discapacitades pateixen sovint violència simbòlica, és a dir, aquella que la víctima acaba acceptant com a normal”.
La vicesecretària va defensar que “cal passar de la perspectiva patologitzant, tractant la discapacitat com una malaltia, a un model inclusiu i normalitzat. És la societat la que discapacita aquestes persones en negar-li els recursos necessaris per a la seua plena integració. A les dones amb discapacitat se'ls infantilitza, negant-los el desig, la sexualitat, la maternitat i fins i tot se les treu de l'ideari de bellesa. La discriminació és igualment intensa a nivell laboral. D'aquí s'expliquen les altes xifres de desocupació de les dones amb discapacitat. Fins i tot si una dona discapacitada troba feina, el sostre de vidre és pràcticament infranquejable i la bretxa salarial és tremenda”, afirmava Ana Domínguez.
Pel secretari de l'Agrupació Socialista d'Ibi, Sergio Carrasco, “l'administració pública ha de lluitar per eradicar la discriminació per raó de sexe i, igualment, continuar treballant per la igualtat d'oportunitats de les persones amb alguna discapacitat, posant una atenció especial en les dones amb discapacitat, ja que aquestes s'enfronten a un doble repte ”.
Carrasco apuntava que “la societat ha d'avançar cap a un model més igualitari i inclusiu, i això suposa també lluitar contra els discursos d'odi que han ressorgit des de certs col·lectius i partits polítics de tall conservador i reaccionari”.