Andrés Herrero Gutiérrez
Marta Pérez, la jove iberuda que va patir un xoc anafilàctic després d'ingerir un batut de pistatxo, continua en coma. El 19 d'abril acaba la cobertura del tractament de neurorehabilitació que li ofereix la sanitat pública i que se li està aplicant en una clínica de València.
La seva família continua sense comprendre que no vulguin prorrogar el tractament de neurorehabilitació, ja que consideren que està funcionant. És per això que han convocat una manifestació a les portes de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi demà divendres 14 a les 10 del matí.
La seva mare, María Verdejo, és la cara visible de la campanya mediàtica que van iniciar fa una mica més d'un mes i que ha donat a conèixer el cas per tot Espanya. Es mostra satisfeta: «si no t'escolten ets un número i tens un cost afegit. Ets una molèstia per al sistema».
Sobre la manifestació de demà assevera que «no volem reivindicar només pel que hem viscut, no som els únics, sinó per l'arrel del problema». Denuncia Verdejo que «se sent trist per haver de lluitar així per aconseguir que tiri endavant». Ja que considera que s'hauria de donar per fet. També té «claríssim» que si no haguessin barallat al seu moment, la seva filla no estaria viva.
Pel que fa al seu estat anímic i el de la família diu que «hi vaig» però que ho important és Marta. Assegura que la seva filla està millorant, que de vegades la reconeix i en diu «mama». «Tenim moments», però afirma que es mantenen drets perquè han de lluitar per la filla i els altres fills. «Et vas fent fort». Compte Verdejo com molta gent repara a la cara d'esgotament. I assevera: «Ja fa gairebé set mesos que lluitem».
Verdejo va denunciar fa uns dies una notícia en què s'afirmava que a Marta li havien concedit la pròrroga. Alguna cosa del que ella no tenia cap constància ia l'hospital li han dit que tampoc no en saben res. «Quan he parlat amb ells aquest dijous encara no tenien ordre de pròrroga. Però evidentment ho han anunciat als mitjans ia nosaltres no, cosa que em sembla penosa». Ella està segura que ho prorrogaran. «Jo havia escrit molts correus al?hospital demanant que ens fessin saber si hi havia un canvi d?opinió per estalviar-me el patiment». Assenyala que l'hospital ha esgrimit la Setmana Santa per no comunicar-li novetats.
Sobre la repercussió mediàtica i la resposta de la ciutadania assenyala que «la gent s'identifica amb el problema perquè moltes persones se senten desateses per la sanitat pública». «El suport és molt gran. M'és impossible contestar tots els missatges que m'arriben. Ens escriuen de tot Espanya. És la calor de la gent el que ho està fent possible».
El seu missatge als ciutadans és clar: «més que ajudar-me a mi, és que ens protegim entre tots. I que no ens conformem amb el mínim». Fa una mica més d'un mes van iniciar una recaptació econòmica. Assenyala que «cadascú contribueix amb el que pot. Són moments molt difícils per a la gent, ningú no té una gran solvència. Però de mica en mica es pot fer una gran muntanya. Ho agraeixo de cor». També hi ha oberta una recollida de signatures a la web change.org. «Per què el tractament ha de tenir una data de caducitat?» segueix encara preguntant-se aquesta mare coratge.