Les noves directrius que van arribant des d'Europa, així com les normes de les Autonomies en matèries de residus i reciclatge de materials, han determinat que la societat experimenti canvis de vista importants pel que fa a aquestes qüestions. La jornada sobre 'eficiència en la gestió de residus i reutilització de materials: normatives, processos de producció i propers reptes', impulsada per Hidraqua en col·laboració amb Àrea Oberta, va reunir diferents actors de sectors diversos per analitzar aquestes qüestions.
El terme economia circular va estar en boca de tots i des de cada òptica van oferir punts de vista sobre com afrontar els reptes plantejats. Gairebé tot pot ser reutilitzat i donar-li un ús posterior. Empreses i Administracions Públiques estan obligades a anar de la mà per a evitar equívocs i polítiques improvisades.
Francisco Muñoz, responsable d'Operacions de Hidraqua -empresa de el sector de l'aigua i de l'medi ambient-, va posar el focus en com aquesta companyia planteja "uns eixos dirigits a campanyes de reducció energètica i ús d'energia cent per cent renovable a les nostres instal·lacions , a més d'instal·lació de GPS en vehicles perquè els nostres operaris optimitzin recorreguts i realitzin menys quilòmetres. Amb aquests petits gestos reduïm l'emissió de diòxid de carboni en 40.000 tones durant el 2018 ".
Muñoz, pel que fa als residus, ha indicat que ara el concepte de depuradora "ha estat substituït pel de biofactoria i es valoritzen els residus". De fet va afegir que "el gas es reaprofita en la pròpia depuradora, els fangs són valoritzats com a adob i biomassa, mentre que l'aigua regenerada té un ús agrícola en parcs i jardins".
En el cas de ACTECO -empresa de gestió, tractament i reciclatge de residus-, el seu comercial Jorge Segura ha explicat que "des de 1994 portem fent economia circular. Les empreses demanen aquests materials reciclats. Hi ha una necessitat d'obtenir matèria primera, tot i que no tots els productes són segredados correctament. També som gestors de residus ".
Valoritzar els residus va estar en el centre de l'debat: minimitzar el residu en origen, donar segons usos de vida a envasos, reciclatge dels materials, valorització energètica i, en última instància, l'eliminació dels mateixos.
Ximo Vilaplana, director d'Innovació de AIJU, va aprofundir en la qüestió. "Els residus fins ara no tenien cap valor. La valorització energètica és una eixida". Així mateix, va aprofitar per posar al centre de l'tauler el plàstic. "Hi ha una espècie de plasticofobia. Els mitjans de comunicació s'han bolcat aquí. Moltes iniciatives polítiques vénen per aquesta vessant perquè està de moda. El plàstic és molt difícil de substituir per les seues aplicacions i propietats. Tenim una sèrie de reptes que suposen oportunitats" , va dir. De la mateixa manera, ha manifestat que "barrejant plàstics diferents generem un problema i es crea confusió. Farien falta diversos contenidors de diferents plàstics perquè no es contaminessin uns amb els altres".
Fernando Casado, gerent de SSI Energia, va relatar que en la seua empresa fan "projectes de millora energètica. Per produir el mateix es poden consumir molts menys quilowatts. Amb aerotermos, s'aconsegueixen reduccions importants en processos productius de l'plàstic". Casado va exposar també que "les empreses tenim un gran dèficit de comunicació per mostrar el valor que ens aporta l'economia circular o la responsabilitat social corporativa. En Deinpro -una signatura d'injecció de plàstic de IBI- el 20% dels treballadors són empleats amb diversitat funcional ".
Héctor Torrent, director de IBIAE, va voler partir d'una premissa: "Aquí sembla que els únics que tiren residus són les empreses. les empreses transformen matèria primera en objectes. Hem de conscienciar també a nivell particular. Hi ha plàstics recuperats per ficar-los en el cicle?", es va qüestionar. D'altra banda, va parlar que "la gent vol posar l'etiqueta i es ven més per posar que és verd. Abans ja s'introduïa material plàstic triturat i ara fem servir el terme d'economia circular". Torrent va detallar que les empreses estan "obertes a aquests canvis i no volen perdre diners. Ningú tira plàstic o cartró, sinó que s'intenta aprofitar-ho".
a Quant a les Administracions Locals, Gemma Sánchez, regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Castalla, va afirmar que "no es llença tot a l'contenidor que toca i és una baralla. a la nostra població un contenidor de plàstic s'omple en un dia". Al seu torn va sostenir que fan "campanyes de comunicació perquè les persones reciclin".
Miriam Laurí, regidor de Serveis Públics de l'Ajuntament d'Ibi, ha afirmat que a la vila ibense "es recicla prou i que els contenidors són buidats cada dia. Tot i així, estem estudiant canvis. És un problema general i la conscienciació és fonamental des de l'origen fins al final. el Pla Local de Residus implicarà un estudi de la recollida selectiva ".
Les administracions públiques van ser objecte de crítica pels canvis a l'hora de legislar. Segons Jorge Segura (ACTECO), "a Europa hi ha models que funcionen millor que el nostre". Héctor Torrent (IBIAE) va matisar que el consumidor "està desorientat perquè el que avui és blanc demà és negre". Ximo Vilaplana (AIJU) ha subratllat que "abans de posar en marxa mesures, s'han de provar estratègies i després decidir quin es tria". Vilaplana, fins i tot, va posar l'exemple de com es reciclen les ampolles de PET a Alemanya. Francisco Muñoz (Hidraqua) va al·legar que "es troba a faltar una legislació a mig-llarg termini, i no a curt. No només és legislar, sinó disposar de plans estratègics. Elda, per citar una ciutat propera, subvenciona l'IBI a habitatges que munten plaques solars i amb això dóna la possibilitat que la gent ".