Una altra tanda de penals va ser l'últim acte del guió de la final del playoff, però aquesta vegada va sortir cara per als vermellets i tornaran a jugar a Tercera RFEF després de tres temporades en preferent.
La tarda de diumenge pintava molt bé i amb molts nervis, a les 15:00, Rafa Nadal cavalcava per la Philippe Chatrier per aconseguir el catorzè Roland Garros davant Casper Ruud, i així va ser, però poques hores després el Rayo Ibense tenia una cita amb la seva història, tornava a jugar-se un ascens a Tercera RFEF davant el CF La Nucia B. L'últim record encara escoïa al si rayista, ja que, el juliol del 2020, a Alberic, una tanda de penals amb decisions controvertides després d'una actuació incommensurable del porter Dani, Torrent va acabar imposant-se. Aquest any, però, l'equip va tenir una nova oportunitat de revertir aquella nit tràgica a nivell futbolístic.
El partit va arrancar amb l'estadi ple fins a la bandera d'afició visitant, però, sobretot, de rayistes. L'ambient era molt bo. El partit va començar i el Rayo va sortir dominant i no va trigar gaire a arribar el deliri, ja que Debe va posar un centre mesurat que va rematar a la xarxa, Gálvez per avançar el Rayo.
Després del gol, el control era dels de Pina, però un error en defensa va provocar que Dani cometés penal sobre el davanter visitant, però Héctor el va errar enviant-lo a la fusta.
La Nucia va aconseguir el seu premi a la mitja hora després d'una sèrie de rebots a l'àrea del Rayo. El marcador no es va moure més. La segona part va tenir ocasions per als dos equips. El desplegament físic dels rayistes arribava a la reserva i les rampes començaven a aparèixer, els visitants tenien més fons físic, però no podien amb un Rayo que va tenir moments de treure aigües. Finalitzant el partit, Rafa va regalar a la vista de l'aficionat un taló màgic, dels quals han d'acabar en gol, però Francis va enviar la pilota al travesser. Anto va tenir una altra ocasió clara, però va creuar en excés la pilota.
Va arribar la pròrroga, que va ser més d'aguantar que una altra cosa, ja que no hi va haver ocasions gaire clares i va acabar perquè tingueren lloc els penals.
La Nucía va començar tirant. Dani va detindre el primer; el Rayo no fallava i Dani parava el segon. Estava enorme, com a Alberic, però aquesta vegada les seves parades van valer i el Rayo no fallava. L'últim penal dels visitants va marxar al cel de Quart de Poblet i ara sí que era un fet, el Rayo tornava a Tercera RFEF després de tres anys durs pel desert de preferent on no ha estat fàcil d'arribar fins aquí, però ja se sap, el futbol tenia un deute amb el Rayo i ahir se'l va tornar i de quina manera.
Any per emmarcar, l'equip ha estat un bloc i ha realitzat una temporada magnífica posant el fermall d'or i brillants en un poble que entra a la història rayista. Ara toca descansar i celebrar aquest ascens tan lluitat i pensar en la temporada que ve.