L'auditori de Tibi va ser l'escenari d'un homenatge senzill però emotiu, celebrat dilluns 12 de desembre, a tretze víctimes de l'Holocaust de la comarca de l'Alcoià.
Emmarcat dins del projecte Construint Memòria de la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, l'acte va comptar amb la participació de la consellera, Rosa Pérez Garijo, i amb familiars i alcaldes de les poblacions de les víctimes, que van ser els encarregats de recollir els Taulells de la Memòria, amb els noms de cadascun, en reconeixement per defensar la llibertat i els valors democràtics.
La cerimònia també va comptar amb la presència del director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, entitats memorialistes com el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, i el professor i expert en Memòria Democràtica, José Ramón Valero, que va assenyalar en la seua intervenció que “sense tots ells hui no seríem el que som; per això, bé mereixen el nostre agraïment”.
En el seu discurs com a amfitrió l'alcalde de Tibi, José Luis Candela, va posar l'accent en la necessitat que episodis de la història com aquest no es tornin a repetir i va remarcar que “som nosaltres els que tenim la responsabilitat de mantenir el record perquè les futures generacions no oblidin el que va passar i educar els joves en els valors de la democràcia i les llibertats (...) el passat ja està escrit i no es pot canviar, però sí que en podem aprendre'.
Per la seua banda, Valero va fer un repàs per la història recordant aquells republicans que van lluitar contra Franco i que van recalar als camps d'internament al sud de França durant el seu exili. Després, les paraules del cunyat del dictador, Serrano Suñé, afirmant davant de mandataris nazis: (“no hi ha espanyols fora d'Espanya”) van condemnar a la deportació gairebé 10.000 espanyols als camps de concentració de Hitler.
Per la seua banda, la consellera va recordar que hi ha més de 650 víctimes valencianes i milions de persones a tot Europa “que van patir el que Hannah Arendt va definir com el mal radical” i va posar èmfasi en la importància de “reparar el dany causat” com un instrument imprescindible perquè la injustícia “no s'estengués més en forma d'oblit”.
Pérez Garijo va subratllar que “sempre hi haurà qui demane passar pàgina, mirar el futur i deixar de remoure el passat però nosaltres no hi estem disposats ni anem a permetre que això passe. És una tasca lenta, sempre dolorosa i que requereix molta constància i compromís; una tasca que ens ha portat a recórrer les comarques del nostre territori i que ens reuneix hui a Tibi”.
77 anys després
La consellera Pérez Garijo va explicar que ja s'han entregat 587 rajoles als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que patiren aquell horror; “i ho fem 77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai”.
La consellera de Qualitat Democràtica va lamentar “haver d'esperar tota una vida perquè reben aquest reconeixement, un acte en què cap de les víctimes ha pogut ser present”, a la qual cosa va afegir que el darrer supervivent, Francisco Aura, “va morir fa quatre anys, un mes abans de complir els cent anys”. De les víctimes de l'Alcoià només quatre van poder tornar a viure en llibertat, dos d'ells d'Ibi, i la resta va morir als camps de concentració.
Les tretze víctimes
Les tretze víctimes a les quals se'ls va rendir homenatge són: Ángel Pérez Pastor, Antonio Pina Pérez i Salvador Gómez Bernabeu, d'Ibi; Victorià Bernabeu Pérez, Leopoldo Jordà Rico i Juan Sempere Pérez, de Castalla; Fernando Vicent Berenguer, d'Onil; Enrique Albero Puerto, Antonio Ferre Navarro i Enrique Ferrer Berenguer, de Banyeres de Mariola; Miguel Llorens Ortiz i Manuel Mullor Català, de Penàguila; i Emilio Morató Feliu, de Tibi.
Entre els familiars presents a l'acte van estar la filla i diversos néts del iberut Antonio Pina Pérez, mort a l'edat de 32 anys al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. El seu nét, Francisco Martín, va fer un emotiu panegíric del seu avi matern del qual va dir que era “un home honrat, lleial, conseqüent amb les seues idees i que no hi va anar a parar per l'atzar sinó defensant les coses que creia que valien la pena ”. Antonio Pina se'n va anar a gelar a Santoña, on va participar en la contesa, havent d'exiliar-se després.
Martín també va parlar dels altres dos ibenses homenatjats. Salvador Gómez Bernabeu, conegut com a Saoro, el del Secanet. Militant socialista, es va allistar voluntari a l'exèrcit i després de la derrota republicana de la Batalla de l'Ebre es va traslladar a Catalunya i després a França. Va lluitar contra els alemanys al costat de la legió francesa però va caure presoner a la frontera amb Suïssa. En comprovar que era de nacionalitat espanyola va ser traslladat al camp de concentració d'Auschwitz, encara que el gener del 1945 va ser alliberat. Va morir a Ibi a l'edat de 82 anys.
El tercer iberut és Ángel Pérez Pastor, membre de la UGT i barber de professió. Exiliat a França, va ser fet presoner per les tropes alemanyes docupació. El 1941 va ser trasllat al camp de concentració de Mauthausen, d'on eixiria alliberat quatre anys després. Va tornar a França on va treballar a la seua professió.