Advocats, procuradors, testimonis, acusats i parelles de nuvis tenen en comú que els seus plans s'estan endarrerint. El motiu? Els dos únics lletrats d'Ibi, la signatura dels quals és imprescindible, estan secundant al 100% la vaga nacional de lletrats de l'Administració de Justícia (LAJ), respectant els serveis mínims.
Un d'ells és el secretari judicial Santiago González que reivindica: “tenim infinitat de funcions que han ampliat des del 2009 amb la Reforma de les Lleis Processals i això no ha anat acompanyat d'una adequació salarial al nostre lloc de treball”. I assenyala a més que des d'aleshores no han aconseguit que el Minsteri de Justícia reconega les demandes.
Segons els convocants, des de l'inici de la vaga el 24 de gener fins al 8 de febrer passat s'han suspès fins a 100.000 actuacions. Una de les principals demandes a nivell nacional és que cobren un 85% del que cobra un jutge.
Les associacions convocants són la Unió Progressista de Lletrats de l'Administració de Justícia (UPSJ), el Col·legi Nacional de Lletrats de l'Administració de Justícia (CNLAJ) i l'Associació Independent de Lletrats de l'Administració de Justícia (AINLAJ).
Fins a 357 actuacions paralitzades
El partit judicial número 12 d'Alacant té seu a Ibi i jurisprudència sobre els municipis de la Foia de Castalla, abastant uns 50 mil ciutadans. En aquesta demarcació s?han suspès 357 actuacions de l?àmbit civil i penal. “No tenim per què expedir manaments de pagament ni tramitar casaments perquè no entra als serveis mínims. Això està provocant queixes per part del ciutadà”.
Entre les incidències destaquen fins a 161 demandes civils repartides i no incoades, més de 100 certificacions i fes de vida no ateses o les 58 declaracions penals de perjudicats, investigats o testimonis que s'han suspès.
El que no s'està fent, a causa de la vaga als jutjats d'Ibi, adverteixen els dos lletrats, s'està “assenyalant” –és a dir, que es demorarà– fins almenys el mes de setembre, i apunta el secretari judicial González que “això és un luxe, perquè hi ha jutjats que estan assenyalant per al 2024”.
“Fins que el Ministeri vulga negociar”
Sobre com afecta la Foia, apunta González que aquí només tenen dues jurisdiccions: la civil i la penal, mentre que en una ciutat com Alacant en tenen cinc. Però aclareixen que realment és proporcional i no afecta més una ciutat que no pas nuclis més reduïts.
Recorda que ja hi va haver dues vagues de dos dies cadascuna al novembre i desembre i que el Ministeri no atengués les reclamacions ha suposat que “l'atur actual es prolonge de manera indefinida”.
Adverteix així mateix que amb la vaga “tenim un poder immens, paralitzem tot el jutjat. Absolutament tots els documents que surten del jutjat els signem nosaltres”. Per això el treball dels altres funcionaris també es veu afectat.
José Antonio Esteve, l'altre lletrat denuncia que la resposta per part del Ministeri està sent “poca o nul·la”. I González postil·la criticant que la ministra Pilar Llop no ha dit res i que el secretari d'Estat de Justícia, Rodríguez Esquerdo, ha dit que és “una vaga política”. Els lletrats es defensen assenyalant que entre les convocants hi ha associacions de biaix progressista.
El Ministeri està intentant arribar a un acord amb CCOO, UGT i CSIF. “Sindicats generalistes compostos al 100% per funcionaris que estan sota la nostra direcció, per la qual cosa no ens representen. No tenim veu a la negociació”. Reclamen que la pujada salarial es negocie amb les associacions de lletrats de l'Administració de Justícia.
Atès que només hi ha dos treballadors convocats a la Foia, no hi haurà protestes als seus municipis. Aquestes tenen lloc un cop per setmana a Alacant a les portes de les principals seus judicials.
“Mai a la vida he vist un membre d'aquests sindicats generalista, que se suposa que em representen, que vinga i em diga que estan demanant millores per a nosaltres. Aquest és el problema de base”.
Tots dos lletrats remarquen que la vaga no està tenint gaire repercussió als mitjans de comunicació.
Els dos lletrats assenyalen que són ells els responsables de la resta de funcionaris dels jutjats i no els jutges i que tenen més de 600 funcions addicionals des del 2009. Demanen una “clàusula d'enganxament” amb això que cobren els jutges, que es reconega un percentatge dels complements que cobra un jutge. Una clàusula que el Ministeri es va comprometre a establir després de la vaga de l'abril de l'any passat. Per això els lletrats del partit judicial d'Ibi deixen clar que “mantindran la vaga fins que el Ministeri vulga negociar”.