S'imagina jubilar-se en una comuna amb el grup d'amics? Doncs una cosa semblant proposa la cooperativa alacantina ConVivencia: «Compartim una visió: crear-nos un lloc on gaudir de la següent etapa de les nostres vides i conviure activament, des del suport mutu i el respecte, com una nova família». L'empresa agrupa a gent major de més de 55 anys que se sumen al fenomen de l'habitatge col·laboratiu i que pretenen establir-se al terme municipal de Castalla.
Què és l'habitatge col·laboratiu?
Aquest model de convivència, en voga des de la pandèmia, es pot dividir en dos tipus: el coliving i el cohousing. Ambdós conceptes es basen en la convivència del grup en un mateix complex, amb habitacions privades, però zones comunes, com ara la cuina, la bugaderia, la sala d'estar, etc. La diferència és que el coliving està pensat per a estades més curtes i de vegades té una major oferta de serveis lúdics, socials i culturals. Sol estar orientat a nòmades digitals i estudiants. El cohousing, tanmateix, està dissenyat per a residents de llarga durada. I en aquest cas concret, orientat a persones de la tercera edat, el que s'ha anomenat cohousing sènior. La principal diferència amb una residència de gent gran és l'autogestió.
«El nostre centre tindrà apartaments privats de diferents mides i espais comuns com menjador, cuina, biblioteca, sala d'estar, sala d'activitats o tallers, sala de fisioteràpia, etc», expliquen des de ConVivencia.
Es promocionen com un «racó de pau» a la finca El Choclo, un espai a la natura que compta amb dues cases antigues i gairebé vuit hectàrees cultivables al llarg del Riu Verd. Destaquen a més que s'troba a menys de mitja hora amb cotxe d'Alacant ia pocs minuts a peu del centre de Castalla.
Des de la cooperativa també destaquen que busquen «promoure iniciatives de revitalització de l'àmbit rural, com l'agricultura, l'apicultura o petits obradors artesans del pa».
Coworking, coliving, cohousing són nous aquests anglicismes?
El cohousing es va originar a Dinamarca als anys 60 perquè hi havia famílies insatisfetes amb el model d'habitatge predominant i més endavant es van estendre als Estats Units als 80. Paloma Taltavull, professora d'Economia a la Universitat d'Alacant i experta en vivenda, aclareix a Escaparate que això ja existia a Espanya però «no li vam posar nom»: «un banc va construir un complex a Benidorm que es va convertir en una gran comunitat independent i amb tots els sistemes d'ajuts».
Taltavull explica que, per exemple, «els complexos de bungalows que hem tingut sempre a Espanya, tret de la cuina que sol ser privada, han estat com un cohousing».
Quin encaix legal té aquest tipus d'habitatge?
Catalunya, Comunitat de Madrid i Galícia són algunes de les regions que ja ho han regulat. «No sabem quants cohousings hi ha a Espanya. No s'identifica com a tal a les estadístiques. Des del punt de vista de la propietat no hi ha cap diferència amb altres tipus», assenyala la professora d'Economia. Des de ConVivencia apunten que "la cooperativa mantindrà l´edifici amb el model de cessió d´ús".
Es tracta d'una moda o ha vingut per quedar-se?
Des de ConVivencia aclareixen que encara no hi ha data de quan estarà en funcionament. Ara com ara compta amb 24 cooperativistes, dels 35 previstos.
Al Pla Estatal d'Habitatge 2022-2025, en vigor des del 20 de gener de 2022, el Govern recull un programa de ajudes específiques per a aquest tipus de residències: «L'entitat pot obtenir un ajut d'un màxim de 420 euros per metre quadrat de superfície útil. La quantia màxima daquesta subvenció no podrà superar el 50% de la inversió, amb un límit màxim de 50.000 euros per allotjament o habitatge».
La professora Taltavull estableix que «sens dubte té a veure amb la precarietat. El concepte va néixer perquè els costos de la vida eren molt alts. Són models que han funcionat en uns països i al nostre menys. El primer sènior cohousing va ser una solució estupenda per a llars sense temps per fer la bugada». Aclareix que els models de vivenda estan vinculats al tipus de societats. Altres experts també apunten a la por de la soledat com a motiu d'aquestes iniciatives.
ConVivència s'ha desenvolupat en cinc fases. Actualment es troben a la quarta: «factibilitat i desenvolupament». És a dir, garantir la viabilitat del projecte i fer els tràmits per al desenvolupament del projecte i la construcció. Ja tenen el terreny de lloguer i amb dret a compra.
La iniciativa compta amb el suport o col·laboració de les empreses sAtt, MásQueEnginyers, FECOVI, HISPACOOP i Oficoop. «El nostre camí, mentrestant, és continuar creixent i unint-nos com a grup... i gaudir de la convivència».