L'actuació arqueològica, realitzada al carrer Delme de Biar, llança nova informació sobre la muralla medieval. L'estudi del conjunt d'edificacions adossades a la cara interna permet recuperar el llenç original i les construccions annexes. A més s'han documentat dos importants elements, part d'un llenç de la muralla i una galleda format per dos murs.
Quant a aquesta intervenció, l'alcaldessa de Biar, Magdalena Martínez, indica que "aquest estudi ha permès ampliar el coneixement sobre el sistema defensiu medieval de Biar des d'un punt de vista arqueològic i històric, donant a conèixer elements arquitectònics i estructurals amb gran valor patrimonial".
Així, l'element més antic documentat ha estat la muralla medieval, concretament, part de la tela que discorre pel vessant nord-occidental de la vila de Biar, datada a mitjan segle XIII.
Tot i que, prèviament, ja es tenia constància de l'existència d'una fàbrica tàpia (mètode de construcció), els treballs han documentat les fàbriques, l'alçada conservada, avaluació de la seua antiguitat, definició de les que formen part de la muralla i d'altres que estan associades a el sistema defensiu d i la vila medieval. Així mateix, s'han establert els paràmetres tècnics amb què procedir a l'posterior enderrocament parcial de les edificacions.
En l'informe es detalla que "la muralla es caracteritza per tenir en la seua cara externa i en la interna una superfície endurida o crosta i a l'interior un farciment de terra ". És una modalitat de tàpia molt característic de les construccions defensives medievals, tractant-se d'un mur de tàpia calicostrada. Per als arqueòlegs un element important a destacar és la conservació d'un revestiment de calç en la seua cara interna. En la majoria el tram de llenç estudiat, la muralla recolza sobre la roca i només a la zona més oriental s'ha identificat una base o sòcol de maçoneria irregular.
D'altra banda, el segon element documentat és un cub format per dos murs paral·lels, que s'adossen a la muralla transversalment. Un altre, el tanca pel sud i un quart, que es disposa paral·lel a la muralla ia la paret sud. Així crea dos espais o àmbits a l'interior de l'poliedre rectangular. Es tracta sens dubte d'una construcció annexa a la muralla que també forma part de el sistema defensiu de la vila de Biar, encara que per les relacions estratigràfiques estudiades i la tipologia de la tàpia de les seves fàbriques, podria datar-se en un període baix medieval al voltant de mitjans i finals de segle XIV.
En total s'ha estudiat un tram de 13'20 metres de longitud ia través de les obertures de finestra oberts a ella, s'ha pogut concretar la seva amplada, la qual varia entre 0,70 i 1,00 metre. La muralla es desenvolupa de forma esglaonada amb un traçat ascendent d'oest a est, sent doncs la menor alçada a la zona occidental amb 1,85 metres i la més gran, en l'oriental amb 5,00 metres, mentre que a la central del tram estudiat l'altura oscil·la entre 2,80 i 2,90 metres.