La subdirectora general adjunta de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya (IPCE), Susana Alcalde, i la restauradora, Ioanna Ruiz, van oferir el 2 de març una xerrada sobre el treball de restauració que s'ha dut a terme a la façana renaixentista de l'església Nostra Senyora de l'Assumpció de Biar.
Ruiz, encarregada de la minuciosa tasca de la neteja, va subratllar que la intervenció ha estat llarga, des dels primers projectes, anàlisi de la pedra i documentació del 2014, fins a la intervenció del 2022. A través del primer estudi, es va detectar que “la façana va començar a deteriorar-se poc temps després que es construís”, segons va indicar la restauradora. A la investigació es va analitzar què ha passat amb l'església al llarg dels anys i per això es va comptar amb imatges del fons de la Diputació Provincial d'Alacant, de veïns de Biar i del mateix IPCE.
En aquest període i, de forma prèvia a la intervenció, es van fer xicotetes actuacions. En concret, el 2008 es va reformar la plaça de la Constitució amb un nou paviment, canalització de pluvials, creació de cambra bufa per evitar humitats a la façana d'església i una nova il·luminació de la mateixa. Aquesta tasca va ser abordada per l'Ajuntament.
La intervenció de la façana es va iniciar el juny de 2022 amb els estudis per documentar els agents de deteriorament presents a l'obra, així com les anàlisis qualitatives i quantitatives sobre la composició de la pedra i les seues crostes. També es van redactar assaigs per determinar l'eficàcia dels diferents tractaments de restauració i controlar el biodeteriorament a la façana. En el procés es va netejar la façana mitjançant una combinació de sistemes mecànics i químics, excepte al timpà i altres punts concrets en què es va utilitzar el làser.
Els agents de deteriorament han estat la climatologia , la vegetació, líquens i els excrements de les aus, que van deteriorar les pedres de la façana del temple fins a originar el despreniment d'algunes peces. Les esquerdes de la portada, la pèrdua de morter de junta i morters afegits de guix que han fet malbé la pedra i la laminació de les pedres, eren els greus problemes de l'element arquitectònic. “Hem localitzat quatre capes de guix, fins i tot en alguns llocs fins a cinc i de gran gruix; quan es van retirar s'ha pogut veure el preciós detall de la pedra llaurada”, va afirmar la restauradora.
Ioanna Ruiz va posar el focus a l'escultura de Sant Cristòfol, que tenia tots els problemes de la façana en un sol element. La brutícia, la disgregació de la pedra, les esquerdes i les diferències de volums han provocat grans danys. Per a la seva sosteniment i ancoratge es van utilitzar varetes de fibra de vidre.
La inversió perquè aquesta façana hagi recobrat la seva bellesa és de 197.811'08 euros, import que va a càrrec del Ministeri de Cultura i Esport, a través de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, i l'empresa Trycsa ha estat l'encarregada d'executar les feines.
Per la seua banda, l'alcaldessa, Magdalena Martínez, va donar les gràcies a l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya per abordar aquesta feina i va recordar que el procés va començar el 2013. “És ??important que al final, després de molta feina, hem arribat a aquesta restauració, que s'ha centrat a netejar-la i consolidar-la”, va indicar.
L'església de Biar va ser construïda entre el 1519 i el 1521 segons traces de Guillem Alemany, que va articular l'entrada a manera de retaule amb remat abalaustrat i una divisió horitzontal en dos cossos que culmina amb l'escena de La Coronació de Maria. Tots els elements estructurals estan decorats amb un repertori italianitzant, en què proliferen motius clàssics d'aquesta tradició com són els canelobres, camafeus, veneres i elements mitològics.