La gran majoria dels ajuntaments de tot el país i, especialment, els d'aquesta comarca podran afrontar la crisi econòmica desencadenada pel coronavirus amb uns comptes més sanejats que en l'anterior crisi de l'2008.
El Ministeri d'Hisenda publicava el dimarts 30 de juny les dades de l'endeutament dels consistoris, on es constata que al tancament de l'exercici 2019 el deute de les corporacions locals rondava els 23.236.000 d'euros, un 10% menys que un any abans i un 47% més baixa respecte a 2012, quan el passiu dels municipis va tocar màxims històrics i va superar la barrera dels 40.000 milions. A més, el volum de deute acumulat a la fi de 2019 suposa el nivell més baix en 16 anys, segons ha publicat el diari El País.
La clau d'aquest èxit és fruit del sever ajust que es va imposar a Espanya després del rescat bancari a través de la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Financera, que va entrar en vigor el 2012.
Aquesta normativa, que segueix vigent, fixa uns nivells màxims de deute i dèficit per a les administracions i un sostre per sobre el qual no es pot gastar, calculat en funció del creixement econòmic, per evitar excessos en temps de bonança.
Des de la seua posada en marxa, les corporacions locals han anat reduint els seus números vermells a un ritme de més del 8% per any en l'últim lustre.
Entre 2018 i 2019 la rebaixa va ser del 9,8%, fins a un total de 23.236.000 entre ajuntaments, diputacions, cabildos i entitats menors, el nivell més baix des de 2003.
El resultat final es recull ara en les estadístiques publicades per Hisenda: i el 54% dels ajuntaments tenia el deute a zero a el tancament de 2019, davant el 38% de 2012.
No obstant això, no tots gaudeixen d'aquesta bona situació. Dels 8.131 municipis que hi ha a Espanya, uns 600 han augmentat el seu deute des dels màxims de 2012.
Entre ells, un petit poble castellonenc anomenat Navajas, que s'ha convertit en la localitat amb major deute per habitant : cadascun dels seus 716 veïns havia 7.200 euros a final de l'any passat. El seu deute supera els més de cinc milions, un 9% més que el 2018. El segueix Moraleja de Enmedio, al sud de Madrid. Els seus veïns deuen ara 6.934 euros cadascun, enfront dels 174 de 2012.
Flexibilitzar la llei
A causa d'aquesta situació de bonança, la FEMP ( Federació Espanyola de Municipis i Províncies) porta des de l'inici de la crisi sanitària reclamant al Govern que permitisca a les entitats locals gastar el superàvit en mesures per fer front a la situació mitjançant la flexibilització de la regla de despesa, una de les limitacions de la Llei d'Estabilitat per controlar el dèficit de les administracions públiques i que fa temps que els ajuntaments demanen que es relaxe per a ells.
De moment, el Consell de Ministres va aprovar el 17 de març un reial decret-llei de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social del Covid-19 on es permet als ajuntaments destinar fins a 300 milions del superàvit de 2019 a finançar despeses d'inversió en l'àrea de serveis socials i promoció social.
En concret, la mesura permet avançar l'ús del superàvit per aquestes actuacions i també amplia l'àmbit de les inversions financerament sostenibles.
Aquest pla de xoc social preveu una inversió de 600 milions d'euros i d'aquesta xifra total, la meitat procedirà del superàvit que inverteixen els ajuntaments, gràcies a la flexibilització de la regla de despesa, en qüestions que tinguen a veure amb atenció a la dependència, serveis socials i tot tipus de problemes d'índole social associats al coronavirus.
Els ajuntaments han de calcular ara el percentatge que poden destinar de les seues romanents de tresoreria per a aquests afers. En el cas d'Ibi, el romanent de tresoreria de l'any 2019 ha estat de 2.794.877,72 euros.