Per Carles Durà
Dissabte passat, a Onil, l'atleta Javier Arques Ferrer va ser nomenat fill predilecte de la Vila. La cosa no tindria més rellevància llevat de la satisfacció personal per a l'interessat, familiars i amics si no fos primer perquè en la cerimònia oficial hi era el mateix atleta, en persona, i segon perquè es tracta de la primera persona del món de l'esport i la primera nomenada en aquest segle – i mil·lenni!-.
Efectivament, la quinzena de "fills i filles predilectes" que la ciutat colivenca ha reconegut al llarg de la seua història -tal com certifiquen les pintures de les persones reconegudes al bell edifici medieval que és el palau del marqués de Dos Aigües- aquesta distinció de Javier Arques no ha sigut postmortem: el fet que el seu poble el reconeguera el va emocionar profundament, i que ell hi estiguera present, també.
El regidor encarregat de lloar el candidat va argumentar-ne el nomenament per unanimitat del consistori, perquè el triple atleta olímpic encarna el símbol d'Onil més reconegut internacionalment després de les nines: l'esport! Aquest valor tan important que ha mantingut i manté encara aquesta ciutat de la foia -amb quatre atletes olímpics i diversos campions i campiones d'Espanya en diverses disciplines- encara no tenia "representació predilecta". Un poble que certifica una història esportiva al més alt nivell tenia plenament justificat que l'atletisme tinguera el seu quadre penjat per a l'eternitat al costat de la resta de persones il·lustres que representen les arts, l'educació, la música, la història, la tasca sacerdotal o el folklore... Era, per dir-ho clar i ras, un crom que faltava en l'àlbum d'aquesta vila. I aquest triple atleta olímpic i rècordman de velocitat, nascut i criat a Onil als anys 60 , ben bé que s'ho mereixia.
Arques ens ha fet entendre una lliçó exemplar: la vida ens obri oportunitats quan menys t'ho esperes i cal estar ben despert per aprofitar-les. Des d'Onil, i amb unes espardenyes "La Tórtola" va arribar a ser l'home més ràpid del país, huit vegades campió dels 60 metres i plusmarquista nacional en 100, amb 10,21 segons. Va ser un atleta admirable i exemplar, és un conversador excel·lent – va contar anècdotes, records i aventures des dels seus inicis-, manté una memòria prodigiosa i encara que viu a la capital on exercix d'advocat, quan ve a Onil trau a relluir la persona pròxima i amigable, que entén la vida des de l'estima al seu poble i a la seua gent. De la seua experiència, podem aprendre tots eixos valors que se li pressuposen a un esportista: un camí d'il·lusió i de superació, de companyonia i constància, una manera de viure saludable i feliç, il·lusionant i, és clar, un compromís ple de sacrifici i esforç.
Com va comentar el velocista en el seu discurs amé, divertit i ple d'anècdotes, com també emotiu i nostàlgic, en el qual va recordar totes les persones que l'ajudaren a aconseguir els èxits, com ara Don José Tortosa de Famosa, la seua família, cunyats, entrenadors, amics i especialment la seua dona, per a un esportista de primer nivell en aquells anys huitanta l'esport li serví per viatjar a altres països i descobrir el món -molt difícil en aquells temps i venint d'una família humil com la seua- per obrir la ment i conéixer altres cultures i altres costums, però sobretot per a establir amistats personals fortíssimes que encara hui en dia manté amb amics de tot arreu i amb els qual s'ajunta com a mínim una vegada a l'any en un punt d'Espanya. S'anomenen els excombatents, tots ells esportistes olímpics.
En fi, que això: ser reconegut fill predilecte, que és la màxima distinció honorífica que atorguen els pobles, és un honor i una satisfacció que val la pena viure-ho rodejat de tots els teus. Enhorabona Javi i família per tal reconeixement; enhorabona, poble d'Onil, per aquest detall tan bonic i oportú a una persona que ha portat i porta el nom del seu poble amb orgull arreu del món: des de la Wiquipèdia fins a Los Àngeles, passant per Seül, Barcelona i Madrid.