Per Faina L. Vicedo Bethencourt, graduada en Filosofia
“Que han vivido siempre diciendo que la mujer, si no es prostituta es que es tonta, pero si es que no es ninguna de las dos, lo que sí es seguro es que es mala. Las mujeres no somos ni malévolas, ni malignas, no engendramos el demonio, y tampoco somos santas o que nos santificamos cuando llegamos a ser madres. Las mujeres somos mujeres” argumentava l’assembleista Alvarado. I un altre 25 de novembre el seu discurs és vigent perquè posa en relleu la ideologia masclista (subtilment invisible) que vertebra i fonamenta el nostre pensament i societat occidental. Eixa concepció sobre el sexe femení conforma la part més oculta de la metàfora de l’iceberg de la violència de gènere. Igual que els icebergs dels quals només és visible la seua part més xicoteta, de la violència masclista únicament veiem i condemnem una reduïda porció que és la que es dóna en forma d’actes misògins com els feminicidis i les violacions, obviant així el masclisme estructural que regeix les nostres vides.
En l’any 2000 per a erradicar aquesta violència, l’ONU va decretar el 25 de novembre com el Dia Internacional Contra la Violència cap a les Dones. Vergonyosament, vint anys després, encara només condemnem eixa xicoteta i inhumana part de la punta de l’iceberg de la violència de gènere. El que vol dir que una gran part del masclisme estructural governa les nostres vides de manera quasi invisible en forma de publicitat i llenguatge sexista, o de desigualtats laborals i econòmiques. I fins i tot, en forma de publicacions a les xarxes socials per part de ministres i partits polítics (suposats aliats feministes) idolatrant a futbolistes amb antecedents de violència masclista el mateix dia que es reivindica el 25N. I en tant que normalitzem el masclisme, qualsevol dona simplement per la raó de ser-ho està subjecta a patir-lo tant en relacions afectives, com en l’àmbit institucional i polític
Per a erradicar la violència de gènere són necessàries lleis, però també constatar l’arrel del problema. Doncs el marc ideològic sobre el qual opera el patriarcat imposa a les dones a doblegar-se sota una feminitat estereotipada i cosificada que tracta d’anul·lar la seua fortalesa i capacitat intel·lectual de reivindicació i lluita. Tot adornat amb una concepció concreta sobre l’amor etern i omnipotent que subjuga a les dones a justificar les agressions masclistes sota el mantra “en el fons és bo”; i a sentir culpa enfront de la possibilitat d’abandonar el vincle sota el precepte d’haver de lluitar inesgotablement per qui estimes. Hem d’assumir que l’amor no fa mal ni emocional, ni físicament, i que, si en fa, no és amor. Però difícil és assimilar-ho quan a la nostra societat es reprodueixen models de relacions sexo-afectives governades per manipulacions, gels i xantatges emocionals. Per això, és tant imprescindible visibilitzar aquests fonaments de la violència masclista que ens acompanyen diàriament, com combatre’ls i modificar-los perquè allò que no es nomena ni existeix, ni es pot canviar. Llavors, així podrem consolidar les paraules d’Alvarado i transformar una societat impassible a les violències masclistes que es perpetuen invisiblement sota l’iceberg.