Per Isabel Resta, Fran Molina i Manuel Roig
Divendres passat es va celebrar al Parc de les Hortes el III Concert La Música que ens uneix. La música que ens uneix és un projecte sorgit de, valga la redundància, la unió entre els departaments de Música del Col·legi Teixereta i de l’Institut Fray Ignacio Barrachina, i la Banda Jove del Taller de Música Castell Vermell.
I per què aquest projecte?
De primer, perquè els organitzadors de La música ens uneix creem i hem experimentat la força extraordinària que té la música per a unir, per a fer dels nostres alumnes persones boniques, bones persones, persones a les quals els problemes dels altres no els siguen indiferents. Per això usem la música per a facilitar el pas del col·legi a l’institut i perquè siguen els propis alumnes de l’institut els que acullen els nouvinguts, i per això usem la música per a donar suport i visibilitat a associacions locals (els beneficis del concert s’han donat al Taller Ocupacional Sant Pasqual).
En segon lloc, perquè necessitem que els nostres pobles es consciencien que fan falta músics, que la música enriqueix la vida tant de les persones com de les societats i que, valencians com som, tenim a l’abast de la mà que els nostres fills i filles puguen prendre part d’aquest extraordinari miracle que és la música. València és terra de músics i bona mostra d’això és el grup que ens ha acompanyat en aquesta edició: Dance Crashers Band, un grup fantàstic format majorment per gent d’Alfafara i Agres.
Per últim, perquè creem que els centres educatius i les associacions dedicades a l’educació dels nostres joves han de ser referents i eixos al voltants dels quals gire la vida cultural i social del nostre poble. És més, creem que, com a educadors, tenim l’obligació de mostrar a la societat les meravelles que nosaltres veiem i toquem cada dia en les nostres classes, de demostrar i de fer veure que a pesar del que ben frívolament i irresponsable ens mostren alguns mitjans de comunicació tenim una joventut extraordinària, una joventut bonica de veritat i en la qual tenim l’obligació de creure.
Avui la gent que canviarà el mo?n, les persones que demà el mouran i el faran girar, estan seguts en una aula, juguen en un pati, van a classe de música de la mà de sa mare o de son pare... Alguns d’ells divendres passat tenien concert al Parc de les Hortes.
I l’any que ve per aquestes dates, també!