Per Faina L. Vicedo Bethencourt, graduada en Filosofía
Durant la pandèmia el jovent ha sigut un dels focus mediàtics per no acomplir les mesures de seguretat contra la COVID i per les seues dinàmiques d’oci impregnades de festa i de botellons. Finalment, ens han transmés una imatge negativa sobre les seues capacitats i aspiracions. És l’anomenada “generació de vidre”. L’origen d’aquest concepte se li atribueix a Montserrat Nebrera i refereix a una generació que es frustra ràpidament i que és dèbil.
Casualment, Montserrat Nebrera pertany a una generació prou llunyana d’aquesta i, a més, durant la crisi de 2008 va ser diputada del PPC i, posteriorment, membre de CiU, partits que van fer grans retallades arran d’aquesta crisi. Unes retallades que van afectar la capacitat de realització de projectes vitals de molts joves de la “generació de vidre” que ara se’ls acusa de febles. És molt cínic que una persona afí a les retallades i a una reforma laboral que van generar una gran precarietat social, cree un concepte per a descriure negativament aquelles persones que són filles d’aquesta crisi i que l’han patit veient les seues aspiracions vitals frustrades.
Tot i això, potser un dels aprenentatges d’aquesta pandèmia ha estat adonar-nos de la dificultat de comprensió que hi ha entre les persones de diferents generacions. Perquè cada volta que el jovent evidencia un malestar social o de salut mental se’l titla de “generació de vidre” per assenyalar la seua fragilitat. Però, poc fràgil és una generació que posa en evidència els malestars socials i de salut mental, no d’una manera victimista, sinó per a fer-los front, ja que un dels actes més valents és assumir una problemàtica per a buscar-li una solució.
D’altra banda, qui utilitza aquest concepte sembla no adonar-se que les dinàmiques de la joventut de tota societat són conseqüència de l’educació de les generacions precedents. Així, lluny de jutjar i establir un distanciament entre les diferents generacions, allò que es podria fer és autocrítica. Perquè les conductes que té la joventut respecte a l’alcohol, així com les frustracions de futur tenen unes causes: la imitació de l’oci generalitzat que s’ofereix a la nostra societat i les condicions materials que han deixat les generacions precedents. Si no ens agrada la situació que transmet el jovent i som capaços de veure críticament allò nociu que té un oci centrat majoritàriament en el consum d’alcohol, més enllà de criminalitzar-los, hem de proposar alternatives reals i sanes d'oci. A més, hem de conscienciar-nos que les condicions materials i laborals han canviat d’unes generacions a altres, i que, com hem comprovat amb la pandèmia, la salut mental depén majoritàriament del nostre context.
De fet tenim una de les joventuts millor preparades i amb moltes coses que aportar, però que viu sota unes condicions materials, laborals i ambientals pitjors que les de les generacions precedents. La fragilitat no resideix en el jovent, sinó en la falta de mires d’una societat que assenyala la joventut i que no veu que el seu malestar social i mental està en la pèrdua de drets i en la manca de lluita col·lectiva per a recuperar-los.