Per Carles Durà-Amado, músic
Sense música, la vida seria massa avorrida, no creuen? Aquesta setmana celebrem la festa dels músics o Santa Cecília: més de 40.000 mil músics de les més de 550 bandes valencianes farem festa gran. Desconec si en algun altre racó de món -comparable al nostre per nombre d’habitants- hi ha una celebració cultural que convoque tanta gentada, però en qualsevol cas no cal massa esforç per ponderar l’abast de la festa.
Durant el cap de setmana les bandes relluiran: els auditoris, les cases de cultura, els locals de les agrupacions musicals... convoquen actes i concerts de gala després de setmanes d’assajos il·lusionants afinant instruments i cosint compassos, teixint melodies i ritmes, aguantant els nervis i acompanyant els solistes que ens regalaran interpretacions sublims. I tots i totes davall les batutes de tants directors que somriuran al poble perquè veuran brillar el seu treball pacient, estudiat, analitzat i transmés a la banda. Si poden, no es perden els concerts de Sta. Cecília: gaudiran de l’espectacle i formaran part de l’emoció d’uns músics que els faran vibrar.
I és que per al músic, Santa Cecília és el dia més esperat, pels actes i rituals que se celebren i que es renoven anualment. Als músics més majors els reconeixem el compliment d’anys encara estan en actiu; als més joves, els acollim amb aplaudiments de benvinguda com a membres nous. Tots i totes en guardarem un record especial d’aquests dies en què ens presentaren en públic i pujàrem per primera vegada a l’escenari del nostre primer concert. És aquest dia quan estrenes tratge nou amb corbata i reps el bany d’aplaudiments quan el teu nom sona pel micròfon. Per Santa Cecília les bandes arrepleguen els nous músics: a Castalla, diumenge al matí. Saps que estaràs amb la família a la porta de casa esperant, i de sobte sentiràs la música que ja s’arrima i et faràs un nuc de nervis, moment que sempre et quedarà a l’ànima. De sobte veus la banda girar el cantó, que ve marcant el pas d’un pasdoble, amb la bandera i el director al capdavant. Quan arriben on estàs, desitjaries que la terra se t’engolira, de la vergonya que tens. Veuràs els companys que estan concentrats en la partitura i el/la president/a et farà la benvinguda, li donarà l’enhorabona als pares i tot seguit et col·locaràs allà enmig de la banda -que no ha parat de tocar!- al lloc que t’han reservat, i agafaràs l’instrument i no en pegaràs ni una per l’emoció que t’aclapara, fins que passats un minuts aconseguisques asserenar-te i sentir una emoció única que t’omplirà d’orgull per sempre... Aleshores, començaràs a tocar de categoria.
Santa Cecilia és el dia més íntim dels músics, perquè toquem per a nosaltres mateixos, sense res a canvi que la pròpia satisfacció de celebrar-lo compartit. I perquè és també quan hi ha la festa del sopar o dinar ple germanor i de sentiments intensament compartits al grup. Tots els pobles n’estan més que orgullosos de les seues bandes, pel paper que desenvolupen: estan obertes a tothom, conjunten totes les persones d’una manera tant equitativa i igualitària com cap altra associació cultural, esdevenen espais de convivència per a totes les edats, adolescents, joves, majors... que comparteixen faristols i partitures, veus i acompanyaments, en un joc en el qual tots alhora aporten un granet per a l’èxit grupal i perquè el resultat final siga complet i harmònic, des del primer a l’últim.
Per tot açò els anime a participar d’aquesta festa de la música: assistiquen als concerts, aplaudisquen els músics i donen-los la calor que necessiten com a reconeixement al regal cultural que donen als pobles i per la immensa alegria amb què pinten la vida. A Castalla, podran gaudir divendres i dissabte d’un concert espectacular titulat Vaixells d’Història... durant el qual dos solistes els corprendran i els deixaran bocabadats tant pel nivell que exhibiran com per la potència de les seues interpretacions: Issac Verdú i Quico Rico, dos castelluts virtuosos del saxo i la trompa respectivament. I entre tant, escoltaran en directe una composició brillant d’un altre castellut, Kiko Rodríguez, basada en l’expedició de la Volta al Món: Primus Circumdedisti Me.
Vinguen-hi, als nostres concerts, perquè des de l’escenari els brindarem la nostra festa i compartirem amb vostés el llenguatge de la música per allargar els bons moments que ens dona la vida. Els regalarem les “semicorxeres” per fer-los cusquelles, els dedicarem els “fortes” per a les seues riallades i els “pianos” per acompanyar-los a prop; usarem els “silencis” per escoltar-los, i els “canvis de tempo” per dedicar atenció a la gent que tinguem a prop; agafarem aire en les “cadències conclusives” per seguir avant, i en les “semicadències” canviarem de to segons ens marque el director, que de tant en tant ens vindrà bé; reviurem amb vostès els millors records en les “barres de repetició”, i els dedicarem amb “dissonàncies” la veu lliure de la banda. Vinguen als concerts i afinarem tots junts, poble i banda, amb aqueix anhel comú que cada nota que toquem, a l’uníson, siga per harmonitzar la melodia de la vida. Per tot açò i més, si poden, vinguen als concerts i participen de la festa de Santa Cecília. Que tinguen bon dia dels músics.
Bon article, Carles. Una data molt especial que tot músic coneix i sent.
Moltes gràcies per les paraules Carles A gaudir