Per Carles Durà, director de la CFPA d'Ibi
En sociolingüística es coneix com a autoodi l'actitud de menyspreu cap a la cultura i la llengua pròpies. És un concepte que ens ve a pèl per intentar explicar la tossuderia de canviar el nom d'una avinguda a Mutxamel per part de la corporació municipal en mans de la coalició de PP, Ciutadans i Vox. I és que la proposta de canviar l'avinguda Enric Valor pel nom d'España és tan ridícula com vergonyosa. Em disculpareu que ho recorde però la dreta opta de nou per eliminar el llegat cultural de personalitats que han aportat enriquiment cultural i lingüístic per un topònim que, veges tu, quina por hi ha que algú se n'oblide que som a Espanya. Aquestes són les mostres respectuoses que els nostres polítics tenen per un estat pluricultural i plurilingüe?
El personatge més retolat dels lingüistes valencians amb 85 homenatges escampats pels nostres pobles (nou avingudes, seixanta-tres carrers, una glorieta, un passatge, un passeig i deu places del nostre país dedicats a l’escriptor i gramàtic de Castalla) és la mostra més evident de la seua vàlua com a símbol de la llengua, la dels valencians i valencianes, la dels que maldem diàriament perquè no siga anihilada per la presència aplastant del castellà.
Tanmateix, l’autoodi manifest de l'ajuntament mutxameler ha tingut un efecte positiu amplificador, engrescador, compromés, etc. atés que, sobtadament, ha mogut d'ací d'allà centenars d’escrits, accions, missatges, signatures, manifests,... d'intel·lectuals, ajuntaments, polítics, escriptors... reivindicatius de l’escriptor de Castalla que han encés les xarxes socials en un bullitori com la cassola en forn ausiasmarquiana. Fins i tot el ministre mateix, José Manuel Rodríguez Uribes, des d'Alacant estant, n'ha qualificat la decisió de “doble ataque incomprensible (…) por cuestiones culturales i de identidad". El ministre es referia a la identitat valenciana, és clar, i apuntava cap a l'article 3 de la Constitució que atorga especial respecte i protecció a les llengües minoritzades de l'estat. Aquesta és la constitució que en teoria diuen haver jurat els polítics de Mutxamel...
A res que afilem l'esguard, és clar que descobrireu una nova estratègia ideològica i política dels partits de la dreta, que arrossegats per la serrilitat i la incultura (no en deuen haver gaudit encara, de la narrativa valoriana) reneguen de la llengua pròpia intentant eliminar dels espais públics la memòria de qui fou una persona decent, noble i honrada, tal com apuntà el molt honorable president, amb una trajectòria tan brillant com necessària i a qui els valencians i valencianes li hauríem d'estar eternament agraïts, per les seues rondalles, per les novel·les, pels estudis gramaticals d'una llengua que va salvar de l'oblit, que ens va regalar amb magistrals paraules que, com sabeu, són l'essència de la memòria i l'ànima de les persones.
Aquesta campanya de confrontació, de rancor, d'autoodi cap a la personalitat cèlebre, erudita, íntegra i exemplar d'Enric Valor demostra una vegada més la manca de sensibilitat, de decència, de responsabilitat política de certs governants que, en comptes de recular davant l'error i assumir-ne l'esvarada (rectificar és de savis) fugen cap avant tot intentant rentar-se la imatge de l'autoodi amb una jugada delatora: endur-se el nom de l'escriptor a un altre carrer, una solució que els fa caure la màscara i deixar-ne les vergonyes (els prejudicis) a l'aire. Aquest episodi ens hauria de fer pensar a tots i totes que no hi ha res més vergonyós que la ignorància, la serrilitat, la tossuderia ideològica. I com que no hi ha mal que per bé no vinga (vostés m'excusaran que tire mà d'una hipocresia piadosa) potser encara haurem de donar-los gràcies per haver-nos fet reviure el "fenomen Valor".
Muchamiel ha decidido su gobierno municipal y son los que deben decidir, no otras poblaciones. ¿Quienes somos nosotros para impedirlo Otros municipios tienen nombres de personajes nefastos de la historia española y no pasa nada. Así es que cada ciudad está en su derecho. A mí tampoco me gustan calles o monumentos a lideres republicanos y me aguanto. El pueblo ha hablado. ¿ Eso es democracia o libertad