Vicent Garci?a, exalcalde d’Ibi
Fa ara 40 anys, al voltant de les 6 de la vesprada d’aquell dia de febrer del 1981 , estánt en una comisió de l’Ajuntament, vaig rebre una cridà telefónica de casa comunicant-me que el Congres dels Diputats, en plena sesió, i el Govern dins, havia sigut pres a la força per un destacament de la Guardia Civil.
Apenes havien passat dos anys desdé la promulgació de la Constitució y cinc des dé el final d’una llarga dictadura i, els sectors més reaccionaris i involucionistes, tant del ejercit, com de alguns reductes socials i econòmics, van provocà aquest intent de colp d’estat.
Ibi i la comarca, com la resta del país, van tindre el seu particular 23 F. Eixa semana es celebrava a València la anual Fira del Joguet, on els industrials de la Foia tenien una notable presència i, per tant, van ser testimonis directes del bando de Milans del Bosch i dels tanques als carrers, acabant-se la fira en aquells moments.
A l’Ajuntament, pendents dels greus aconteciments, ens encontrarem sols Cristóbal Gámez, regidor de la UCD, jo mateix, portaveu del PSOE al Consistori i el reten de la Policia Municipal, no podent localitzar a l’alcalde. Vam cridar al cuartel de la Guàrdia Civil i ens digueren que tenien la mateixa información que nosaltres, que si hi haguera alguna novetat ens la comunicarien, anant-nos a casa passades les 10 de la nit. Despres sabriem, com en la resta del país, companys i amics dirigents polítics i sindicalistes s’afanaren en amagar en lloc segur les fitxes de militancia i documents comprometedors.
Eixa llarga nit, on alguns de nosaltres vam ser vigilats per grups de la Falange fins ben entrada la matinada, vam sentir l’alocució del Rei, però sols quant, a través d’una emisora estrangera, sentira a Jordi Pujol, vaig deduir que el colp havia fracassat.
Aquella trama colpista pretenia, com totes, abolir la Constitució i acabar en tots el drets i les llibertats dels espanyols, pero no ho van poder aconseguir. Aquell va ser un moment crucial per a la consolidació de la democràcia espanyola, ja que el poble espanyol va entendre que el seu futur, els seus drets i el progrés del país passaven per la Constitució, el «fin de la diferencia española», com diría Santos Juliá
La Constitució de 1978, producte de un gran i generós pacte, amb tots el seus defectes, ha servit per al projecte de modernització d’Espanya. No sols per la recuperació de les llibertats i de la sobiranía popular i la instauració del Estat Social i Democràtic de Dret, sinó que va permetre que el nostre país aconseguira les majors cotes de progrés, benestar i estabilitat de la nostra història, possibilitant la integració en la UE i la consegüent homologació amb els països democraticament avançats. Dit això, pareix que no vindria malament, amb un gran consens, determinades millores en la Constitució.
Per tant cal recordar, adequadament, aquestos aconteciments per tal de que no es tornen a repetir. Davant de l’aparició recient de determinades corrents involucionistes, com millor es combaten es amb més Democràcia i no amb menys, i amb més unió dels demó- crates. Com diria el meu mentor Enrique Tierno, «La libertad, como la democracia, no nos viene dada, hay que conquistarla día a día».