Per Carles Durà (en nom de l’AMSR)
Cada any l’Ateneu Musical Sant Roc de Castalla preparem el tradicional Concert de la Campanya Música als Pobles per inaugurar la temporada musical coincidint amb la renovació simbòlica de la primavera que, com la música festera, és un esclat de llum, energia, joventut, alegria i esplendor de la vida. I ho fem sempre des de la germanor com a grup d’amics i des de la immensa il·lusió de compartir la nostra manera d’entendre i expressar la música i la festa.
Enguany, però, encaràvem el concert amb un nuc a l’estómac i els ànims enfonsats en la pena perquè ens faltava un puntal bàsic d’esta família: el company Andrés que, desgraciadament, ens va deixar fa uns mesos. Teníem pendent retre-li un homenatge al que va ser fundador, gran persona, gran músic i gran fester. Músics de tot arreu quan es van enterar d’aquest homenatge es van oferir a participar-hi i l’Ateneu els vam obrir les portes per muntar un concert memorable que ens servira com a bàlsam.
El dissabte 30 de març a l’auditori hi vam fer un acte sentit, emotiu, compartit, íntim i bonic. No sobrà ni una butaca: hi érem presents alcaldes i regidors, festers i festeres, músics de la comarca i d’altres companys d’associacions a les quals va pertànyer Andrés. Vam estructurar l’homenatge en 4 parts, cadascuna dedicada a una comparsa en què toquem com a banda oficial: Guerrers d’Ibi, Nòmades de Sant Vicent i Contrabandistes de Xixona. L’última, va ser l’estrena d’un pasdoble en honor seu, titulat “Andreuet”, compost per l’amic de Biar, Ferran Campos qui també va acompanyar-nos-hi.
Durant el concert vam rememorar, des de la més profunda emoció i pena, la simpatia que sempre transmetia el nostre benvolgut Andrés. El moment més sentit que va corprendre l’auditori fou en el solo de trompeta del pasdoble estrenat que va interpretar el seu fill, mentre un muntatge multimèdia repassava la seua trajectòria musical des dels inicis, i projectava estampes amb la imatge vehement de la seua trompeta i de la seua xispa, com van recordar-nos els amics Guerrers i els companys santvicenters que van dedicar uns afectuosos records.
Diuen que en la música trobem un suport per a canalitzar les emocions i quan estem tristos, ens aconsola. I és cert. Al llarg de tots estos mesos, mentre assajàvem i preparàvem este concert, hem anat experimentant moltíssims sentiments enfrontats que han anat brollant sense previsió, i als quals hem hagut d’enfrontar-nos sense estar preparats. Però, com sempre, l’Ateneu vam tocar des de l’ànima, traient l’essència en cada marxa que interpretàrem per escampar el sentiment en cada nota, que amb molta serenitat va poder dirigir Claudio Adam.
Andrés va contribuir moltíssim a crear l’estil que actualment té l’Ateneu, “tocar des de l’ànima”, perquè la passió amb què li agradava viure qualsevol esdeveniment amb els amics, amb la banda, amb l’esquadra, amb els comparsistes d’on anava a tocar... era total: hi posava infinitament l’ànima i les forces. Era un motor vigorós i tenia una gràcia única que escampava per l’ambient: agarrava la trompeta i la feia brumir, i la festa naixia espontània i alegre. I de seguida connectava amb la comparsa. I este caràcter que ell va imprimir ens fa sentir orgullosos d’haver-lo acompanyat, d’haver compartit eixa immensitat que no es pot explicar amb paraules. Per això cada vegada que toquem el recordarem evocant la seua calidesa humana i el seu somriure infinit.
En Nom de tot l’Ateneu donem les gràcies a tots els qui vau participar directament i indirecta, a la seua família, als amics i, especialment, als festers i músics de Castalla, Onil, Ibi, Villena, St Vicent, Biar, Banyeres... que ens van donar calor i estima en aquest preciós homenatge.
Grande Andrés , un precioso homenaje a su altura, de un Ateneo que nos emocionó a todos, tenéis que estar todos muy orgullosos, Andrés también lo estará.