Per Carles Durà, director de la CFPA d'Ibi
La creativitat digital, potenciada ara per l’obligada reclusió, ha disparat muntatges multimèdia en forma de missatges, consignes, desitjos, mems, contes, acudits, escenes... que estan convertint-se en la memòria viva d’un temps i una època que, tot i que voldrem oblidar prompte, ens serà difícil pel terrabastall de desgavells causats.
Per a l’etnologia, aquests muntatges són els altaveus d’una infrahistòria diària amb la qual el teixit cultural, esportiu, fester... uneix la pròpia gent i escampa els anhels de celebracions socials atés el distanciament imposat per la pandèmia. El confinament ens ha obligat a desfilar més pels píxels que pels espais oberts on ens hem criat: carrers, places, bars, comparses, escenaris... Per això grups de danses, colles dolçaineres, corals, parrandes, clubs esportius, confraries, esquadres, grups de rock, comparses... n’hem creat d’originals, divertidíssims, interessantíssims...
Com és natural, la festa i la música no podien quedar-ne al marge i Onil, vila festera de mena i bressol de música de banda ha difós, així que ha anat acomplint-se el calendari fester d’abril, una sèrie de capítols deliciosos amb finalitats diverses, que conjuminen història, literatura, música, imatges, art... Concentrades la majoria en el grup de persones que conformen el CIMO, hem assistit a curiositats del nostre entorn sociocultural que molts no hauríem descobert mai si no fora pel WhatsApp. Així la banda ha desfilat el 22 d’abril (nit de les fogueres) amb un muntatge excel·lent amb el pasdoble “En flames” i Pau Vidal, l’autor, ens l’ha explicat relacionant-lo amb el Tercer Centenari, l’himne fester. De l’enginy del Grup Folklòric Colivenc, hem dansat amb el Fandango d’Onil, de primeries del XIX, amb un videomuntatge ben currat que es completa amb les explicacions del musicòleg David Almazán en el seu divertit vídeo (amb titelles incloses) en què ens detalla aquest teatre basat en un desengany amorós entre Marieta i Quiquet; amb Marcos, hem sabut del pd Onil compost a primeries del XIX per un tal Ricardo Vilaplana, clarinetista de la banda, que se sap que tenia lletra (fins ara desconeguda) i del qual s’han hagut de reconstruir “particel·les” incompletes... Amb aquests vídeos hem descobert la curiositat de l’himne colivenc, a partir de la marxa Aurora relacionada amb Beneixama que ens explica el director, Carlos Esteve, tot destacant-ne el valor afegit que li confereix la casualitat per la qual esdevé “himne cantat per tot un poble”; o l’atractiva i acurada història de Javier Ureña sobre la composició tècnica i instrumental de la marxa mora- preciosa!- Als Shakirs, a partir de les 12 notes que representen els 12 prínceps àrabs i la història perl desert; o el vídeo de Sergio Moles amb la història de la bandeta, etc. etc.
En aquests dies, més enllà de reconèixer els consagrats aplaudiments als herois sanitaris, també ens convé aplaudir totes aquestes narracions audiovisuals de pocs minuts, que ens distrauen del dolor generalitzat. I n’hi ha algunes que, per la seua excepcionalitat, mereixen ser exalçades: les que les bandes hem inventat per celebrar virtualment els dies grans. Amb l’estil de videoconferència, en què van apareixent finestretes amb rostres individuals o per duos, amb auriculars i cables penjant d’orelles, posicions frontals i enfocaments inferiors, asseguts o de peu... i amb el segell evident del confinament les bandes hem volgut aportat un bri d’esperança per superar angoixes i incerteses i de pas memorar amb disfressada alegria els esdeveniments importants de la festa. Perquè en aquest xicotet racó mediterrani, que és la nostra Foia, les festes són tan importants, que necessitem celebrar-les ni que siga virtualment.
I és així que el 28 d’abril un #desdecasa s’ha fet històric, per la composició brillant, per la significació del moment, per la simbologia que hi mostra: l’Arranc 2020. En el temps que dura el tercer Centenari, sota la imatge solemne del Palau, rentat i net, amb les imponents Torres merlades i amb la plaça buida, amplíssima, retallada de pedres... comença el vídeo i veus que va esdevenint una missatge tant desitjat que ens corpren.
Enhorabona al CIMO. Onil no es mereixia quedar-se sense aquest acte principal. Heu demostrat el desig de superació cap al 2021 en què tornarà l’esclat de germanor d’esquadres i comparses, de desfilades i abraçades... de tots eixos valors que coneixem i pels quals paga la pena resistir. Aquest és el missatge del 28 d’abril que ens queda ben agarrat a l’ànima: ací estem, amb vosaltres, el CIMO! –ens heu dit- I ho celebrem i ho aplaudim, potser, més que mai. Perquè no es podia haver fet d’altra manera: vull dir, que ningú no vos llevarà el mèrit (ni el privilegi) de ser els únics que sempre podreu inaugurar les festes. Encara que siga des de casa. Molts ànims a tots i totes!