Els moviments naturals de la població ibense en l'últims onze anys i, especialment, des de mitat de la dècada, mostren un canvi de tendència que ha arribat a confirmar-se definitivament amb una inversió de la corba de naixements i defuncions.
Els anys del canvi han estat 2019 i 2020 on les defuncions ja superen la natalitat, deixant un balanç de 311 naixements enfront de les 389 morts. El procés es va iniciar el 2016 quan, després de sis anys de creixement sostenible, la xifra va caure bruscament als 172, després d'anys de registrar una mitjana de 230 naixements anuals.
Encara que en 2017 es va recuperar un poc la natalitat, la tendència ha anat a la baixa des de llavors, finalitzant 2020 amb només 152 naixements, la qual cosa suposaria una caiguda d'una mica més del 39% respecte a la mitjana de la dècada. Les causes poden ser diverses, segons explica el sociòleg consultat per Escaparate, ja que solen influir aspectes com les crisis econòmiques passades o les variacions del flux migratori però, assenyala, que és prompte encara per atribuir la caiguda dels naixements d'aquest últim any a la pandèmia. Per l'expert, les xifres que oferisca 2021 podrien ser més concloents.
El mateix passa amb les defuncions. Ibi està registrant el major augment de morts pel virus en aquesta tercera onada, que va començar després de les festes nadalenques i, és per això, que la xifra de 204 morts el 2020, no aporta una correlació significativa; més encara, tenint en compte que el nombre de morts per covid-19 a finals de l'any passat era de 13 persones, segons l'estadística de la conselleria de Sanitat.
Per tant, 2020 no ha estat un any d'una elevada mortalitat com ho demostra la corba de les defuncions, les fluctuacions són molt menys pronunciades que les de la natalitat. De fet, hi ha hagut anys amb registres de morts molt elevats, com en 2014 i 2017, aconseguint-se en 2012 la xifra més alta amb 208 morts.
Assenyalar, en tot cas, que el 2020 es van incrementar un 13% les morts respecte a la mitjana dels últims deu anys. Sobre les causes de l'elevada mortalitat en 2012, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyala que les defuncions per malalties respiratòries a causa de la grip es van incrementar aquest any un 53'6% en els mesos de febrer i març i, encara que els morts en accident de trànsit van baixar un 9'5%, hi va haver un augment de l'11'3% dels morts per suïcidi.
Això va elevar un 3'8% a tot Espanya la taxa bruta de mortalitat pel que fa a l'any anterior, i Ibi no va ser una excepció.
Caldrà esperar diversos anys, subratlla l'expert, per confirmar l'evolució de les tendències i l'efecte que hauran tingut circumstàncies com la pandèmia.
Ibi i Onil perden població
La radiografia demogràfica de la comarca en l'última dècada ofereix la mateixa imatge que la de la resta de país: hi ha menys xiquete, més grans i els pobles perden habitants perquè la població seguix concentrant-se en les ciutats.
Tal com va avançar Escaparate fa uns mesos, les dades i l'anàlisi del padró a 1 de gener de 2019, publicades per l'INE (Institut Nacional d'Estadística), permeten conèixer com ha canviat la població des de 2009 i com han evolucionat els municipis i els seus districtes en aquests últims deu anys.
En conjunt, aquesta comarca ha perdut 1.248 habitants, deixant el cens actual a 46.405.
Així mateix, la població ha envellit, ja que hi ha 1.490 persones més que són majors de 65 anys i 265 habitants menys, d'edats inferiors als deu anys.
A nivell comparatiu, torna a destacar Onil perquè els seus 200 persones majors de 65 anys el situen com el municipi més envellit, en proporció al seu nombre d'habitants, i per tant, també el que més xiquets ha perdut aquesta última dècada.
Quant a Ibi, el seu cens ha envellit amb 927 persones més grans de 65 anys i amb 396 persones menys menors de 10 anys. I pel que fa a Castalla, hi ha 261 persones grans més que fa deu anys i 61 menors menys.
Altra dada significativa d'aquest gràfic és la poca població que ha perdut Biar en aquests anys, respecte a la resta.