Ficats fins a les celles amb la segona onada de la pandèmia, la que al juliol molts experts ja vaticinaven, i que apuntava que el virus ens anava a tornar a agafar la davantera aquesta tardor. Un cop més, vam iniciar una nova etapa amb l'aprovació d'un altre estat d'alarma que durarà, al menys, fins al maig. Una situació que implica una cobertura jurídica per a totes les comunitats autònomes per limitar moviments als ciutadans o per emprendre mesures restrictives per tal d'aturar la corba de contagis. Ens agrade més o menys, a hores d'ara no queden moltes solucions per contenir l'avanç del virus perquè les estadístiques no enganyen. Els hospitals en molts territoris de país comencen a estar saturats de pacients covid, les UCI 's també, i això significa, a més, que altres patologies que necessiten ingressos hospitalaris menys urgents, però sí necessaris, són directament ajornades i passen a engrossir les llistes d'espera . I a aquesta situació cal afegir el nivell d'estrès que tornen a patir molts sanitaris, repetint-se la tònica de les primeres setmanes del confinament. Per tant, aquesta nova cobertura legal servirà perquè, més aviat que tard, s'escometen les mesures oportunes que puguen redreçar la temible xifra de contagis i l'economia no es ressenta més del que està.
La pregunta és obligada com és possible que seguim contagiant-? Algú podria respondre que els joves són els culpables, l'oci nocturn i alguna mamarratxada més, però la veritat és que, exceptuant una minoria de desaprensius i alguns embeguts negacionistes, pràcticament la totalitat de la ciutadania està complint amb les normes,o almenys, les que obliguen i aconsellen les autoritats sanitàries. És possible que ens estiguem equivocant d'estratègia? Probablement si. Alguns científics asseveren que no es pot conviure amb el virus, cal anar a per ell.
Per tant, si no es troba solució urgent, s'aconsella a ministre de Sanitat viatge a la Xina i pregunte quina ha estat la fórmula que ha permès al gegant asiàtic vèncer el covid. Menys còctels d'aniversari i més exemplaritat, senyor Illa.