Per Aitana Gandia, portaveu del grup municipal Som Ibi
Ja estem de nou en el tema del valencià. Torna-li la trompa al xic!
Soc la primera que coneix la realitat del seu poble, on la llengua castellana està molt present, perquè és un poble amb un mestissatge cultural més que enriquidor, però per les accions que es duen a terme per part del consistori, la realitat és altra. I “ojito cuidao” que no estem demanant que el valencià estiga per damunt, que ens torne a quedar clar.
Com bé diu la llei de l'ús i ensenyament del valencià, les institucions públiques valencianes han de protegir la recuperació i garantir el seu ús normal i oficial, per tant pensem que l'administració ha de ser la primera a predicar amb l’exemple i fixat tu, que no s’està complint.
És un tema que no volen tocar, i jo em pregunte, per què? S'avergonyeixen? Ens ha costat molt aconseguir que part de la documentació interna de l’Ajuntament estiga en dos llengües, davant de mirades incrèdules i per damunt del muscle, com volen dir, que tonteries demanen estos. O quan alguna cosa està “com toca”, es fa en “recochineo”, com referint-se a “no te quejes, pesada”.
Per què m’he de sentir estranya quan reclame que l’ús es faça per igual? Per què ens volen fer sentir com si demanarem coses fora de lloc? Perdoneu, però ací el problema no el tinc jo, ni el té SOM IBI, per exigir una cosa més que justa.
Hi ha fronteres per al valencià? Per a l’equip de govern d’Ibi sí.
Una de les formes més sibil·lines en la qual mostres el teu rebuig al valencià és quan només fas ús d'ell en les mateixes circumstàncies, m'explique. Per què parlar dels enfarinats es pot fer en valencià i realitzar un comunicat sobre les normes cíviques o mesures COVID no?
Perquè ací el problema, els documents més “formals” són els que es presenten en castellà, perquè és tracta com una llengua acadèmica i “seria”, mentre que el valencià el releguen a l'àmbit col·loquial i festiu. Açò es pot corroborar, no són especulacions meues.
Però fixat tu, que estes exigències sols surten més efecte i s'acompleixen quan ixen denunciades per nosaltres.
No obstant, a tu, si estas llegint-me, encara que algú vulga avergonyir-te per parlar, pensar o actuar en valencià, no dones un pas enrere, no oblides que els que estan equivocats son ells.
Si no cuidem nosaltres les nostres arrels i la nostra llengua, qui ho farà?
Al senyor alcalde i el seu equip els demane que estiguen a la altura, que no s'avergonyisquen del valencià, que no la consideren una llengua de segona, perquè també forma part de nosaltres, de les nostres arrels, del nostre poble, d’Ibi.