Per Faina L. Vicedo, graduada en Filosofia
Beure alcohol a la nostra societat és un acte cultural i pràcticament tradicional. És més, com afirma Echeburúa no hi ha festa sense alcohol. Per què? És possible que l’existència una festa sense cap classe de consum d’alcohol? Clar que sí, però a la nostra concepció és quasi impossible perquè associem de manera cultural que una reunió social, tot i que siga divertida, no és una festa si no té alcohol. Veritablement, aquesta concepció no és inexorable, però ho assumim.
Ens iniciem en el món de l’alcohol en la nostra joventut, ja que experts en psicologia ens expliquen que beure alcohol és un ritu d’iniciació a la vida adulta per als més joves. Però, per què bevem? Si parem atenció molts dels nostres actes socials estan lligats a l’alcohol com lligar, anar a sopar amb amistats, l’esmorzar dels dissabtes, sopars d’empresa, festivitats, o simplement l’oci de les dos nits que tenim lliures a la setmana en acabar de treballar.
La noche cae, todos se preparan, se encienden las
lámparas, se iluminan las máscaras, se recuerdan
las caras, botellas compradas.
Mala vida, mal curro, mal rollo en tu casa, en tu
vida, en el curro, aquí olvidamos bebiendo a morro.
Yo me agobio, yo me aburro. Olvidemos quien
somos solo por un rato solo entre nosotros.
Olvidemos mañana esta noche, por eso esta noche hagámonos fotos.
(Teseracto 186- La noche cae)
Per endavant no hauria de suposar un problema fins que ens adonem que diversos estudis adverteixen que en els últims anys el nostre model de consum d’alcohol ha variat d’un tipus mediterrani a un nòrdic en el qual consumim l’alcohol de manera exprés i a grans quantitats. I, a més, també és preocupant la quantitat de notícies de conductors multats per tindre elevades taxes d’alcoholèmia. Així i tot, en aquest sentit, més enllà dels actes punitius necessaris, fem alguna cosa al nostre poble per tractar de revertir dinàmiques nocives?
La gran majoria de patrons de conducta que aprenem a la nostra vida adulta els adquirim durant la nostra adolescència i joventut. Per això, països com Islàndia per a reduir les taxes d’alcoholèmia i tabac van invertir diners a crear infraestructures culturals i d’oci per assegurar que el jovent ocupava el seu espai d’oci en tasques esportives, culturals o artístiques. Aleshores, quina és l’oferta d’oci dirigida per als joves del poble d’Ibi? Quines activitats culturals d’interés es dissenyen per a oferir un oci alternatiu?
Perquè conèixer unes altres formes d’oci no solament és bo per a la salut pròpia i social sinó també per a poder donar sentit als nostres projectes vitals. Atés que és molt important que tinguem la llibertat de decidir entre diferents tipus d’objectius vitals, hauria de ser igual d’important que poguérem triar de manera autònoma i crítica quins models d’oci ens agradaria tindre com a societat. Ja que, si no ensenyem el jovent a creure que pot triar i crear alternatives d’oci per al seu temps lliure, paradoxalment, el que els estem dient és que el seu temps lliure no és tan lliure.