Per Carles Durà, músic i fester
Sembla mentida que hagen passat dos anys des que vam desfilar pel carrer en esquadres, vam escoltar les ambaixades i aplaudírem les bandes, ens ajuntàrem a esmorzar després de les dianes o disparàrem arcabussos. Onil va ser la primera població de la Foia a suspendre les festes el 2020 i Onil ha sigut la primera a tornar-les a celebrar amb normalitat.
Després del confinament i les restriccions créiem que la festa ja mai no seria igual, que la pandèmia canviaria per sempre la manera de relacionar-nos i teníem massa dubtes sobre com l'organitzaríem: que si separats a dos metres de distància, que si desfilant amb mascaretes, que si amb restriccions d'horaris i límits de persones... Tot això que hem viscut en la pròpia pell i que ens ha costat tant superar. Però heus ací que hem esperat i dos anys després hem recuperat carrers, xiringuitos, bars, comparses, escenaris... i les relacions, aplaudiments, abraçades.
Teníem unes ganes enormes d'esclatar en crits, de tornar a esquadrar-nos, a escoltar bandes i ajuntar-nos a taula per gaudir del temps de festa tan necessari en la nostra manera de ser. Estàvem entristint-nos i desanimant-nos, resignant-nos a l'aïllament, però les festes, el carrer, ens han tornat els ànims, ens han injectat esperança i ens han despertat d'un malson massa llarg.
Aquests dies d'abril han sigut uns inoblidables per la intensitat de les emocions reprimides i dels sentiments que esperaven a esclatar i això s'ha notat en cada mirada, en cada gest, en cada salutació, en cada aplaudiment. Hem retrobat amics i coneguts, hem tornat a saludar companys i abraçar familiars, hem tornat a emocionar-nos, a riure, a divertir-nos, a compartir... I hem tornat a veure'ns les cares: quantes ganes teníem!
A Onil aquestes festes les hem celebrades -per esperades i desitjades- amb més intensitat i emotivitat que mai, i ens han servit per superar angoixes i incerteses, tal com han demostrat els joves i no tan joves omplint els carrers i participant de cada acte tot i la pluja que ens ha acompanyat quasi a diari. Des del dia de les Fogueres fins a la Processó, en la setmana de danses, en les retretes i les desfilades. Lluny queden ja -això esperem- els vídeos de confinament i les emocions ofegades, les interpretacions musicals pixelades i els desitjos tramesos per videoconferències. Ja sense restriccions hem gaudit d'unes festes com les de tota la vida: hem tornat al carrer, hem recuperat el contacte i hem mostrat que tot i les emergències sanitàries els colivencs i colivenques ens hem unit per continuar fent història i enfortint el sentiment de germanor.
Enhorabona al poble d'Onil: als capitans i festers, a l'associació de comparses i a les bandes musicals, a la regidoria de festes i a l'ajuntament, a la majordomia de la Salut i a tota la gent que ha fet possible que retrobàrem la il·lusió i l'emoció de la vida compartida: benvinguda siga!