Dins de les Jornades de Memòria Democràtica de l’Alcoià i el Comtat, el Centre Cultural Salvador Miró d’Ibi acull el diumenge 18 d’octubre un espectacle emotiu que combina música en directe i narració històrica per recuperar la memòria d’una generació que va trobar a la cançó un instrument de llibertat.
Si me borrara el viento lo que yo canto proposa un recorregut per algunes de les composicions més emblemàtiques de la cançó protesta espanyola dels anys seixanta i setanta, un repertori que va acompanyar estudiants, intel·lectuals i treballadors en el seu anhel de democràcia i justícia social. Aquelles cançons van ser molt més que música: es van convertir en actes de resistència, veus d’esperança i símbols de temps en què cantar podia ser un gest de valentia.
El periodista i escriptor Máximo Pradera, nebot del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio, condueix aquest viatge històric comentant el context i el significat de deu cançons imprescindibles, interpretades en directe per la soprano Laura Sabatel, el pianista Antonio López Serrano i el mateix Pradera.
Un espectacle per escoltar, recordar i comprendre com la música va contribuir a mantenir viva la memòria i el desig de llibertat de tota una generació començarà a les 19 hores.
L’entrada serà gratuïta, encara que cal retirar prèviament la invitació a la taquilla del Centre Cultural. Les entrades es podran recollir dimarts i dimecres, de 17 a 21 hores, i també una hora abans del començament de l’espectacle.
Si me borrara el viento lo que yo canto es presenta així com una oportunitat per escoltar, recordar i comprendre el paper que va exercir la música en una època marcada per les reivindicacions socials i polítiques.
