Poc després de publicar el meu últim llibre de relats curts, vaig coincidir amb una lectora que l’hi havia llegit i volia comentar-me alguna cosa. Tot i la seva mirada encantadora, ella volia conèixer la meva impressió sobre els últims esdeveniments al nostre país: que si quina era la meva opinió sobre el cas de la dona del president Sánchez, o que em semblava el que passava amb la immigració i alguna coseta més. La veritat és que me’n va fer un vuit, però li vaig respondre. Criticava els immigrants perquè, segons deia, «ells s’ho emporten tot i aconsegueixen el que volen». Jo em vaig quedar estupefacte, ja que aquestes paraules lesives que acusaven de discriminació els migrants sortien de boca d’aquella dona que també és immigrant. Aduïa que molts d’aquests migrants arriben a Espanya per l’efecte arribada, quan en realitat el que passa és que vénen fins a nosaltres per l’efecte fugida.
Respecte al cas de Begoña Gómez, li vaig dir que aquest cas quedarà en res, i que ve de mà d’alguns poders ultres entestats a enderrocar el Govern d’Espanya. Encara que l’obstinació d’un jutge, la justícia del qual provoca temor, i esgarrapar les ombres del PP, Vox i altres, no serà suficient per enderrocar per tots els mitjans i com sigui, el president Sánchez.
L’entusiasme de Feijóo per aquestes victòries pírriques d’alleujament covard no mereix tot aquest daltabaix del qual ja n’estem molt farts. De la mateixa manera que la meva lectora, sent immigrant, no es tallava un pèl a criticar la resta de migrants, Feijóo sembla que viu en una solitud que li crema. Potser per això, encara al seu PP no tenen clar com bregar amb la immigració, ja que unes vegades addueixen que l’armada ha d’actuar, altres que els migrants vénen a delinquir, quan en realitat només anhelen una feina i fugir de les calamitats del seu país.
Per exemple, Albiol, que sempre està encallat en aquests mateixos pensaments, veu els migrants com a aprofitats, persones de cos esculpit, ulleres de sol, bossa d’alguna entitat i que vénen a delinquir a les nostres ciutats. Davant l’escàndol de les seves apreciacions el PP recula, ens fa creure que el desautoritzen, encara que acaben emparant-lo i donant bones asseveracions.
La veritat és que el PP segueix entestat a vocejar les proclames de Vox fent-les seves, però això el condueix a la debacle, ja que copiar els ultres mai no ha de fer-lo més fort que ells. Ara, Feijóo creu que és irresponsable que Sánchez encoratgi a l’Àfrica «un efecte crida a la pitjor crisi de migració irregular». Feijóo segueix criticant la visita de Sánchez per Àfrica, ja que «en comptes de combatre les màfies, Sánchez promociona Espanya com a destí», diu. Vaja, que faci el que faci Sánchez, tot està malament, i afegeix: «valia més una gira per Espanya que per l’Àfrica».
Total, que aquest PP de Feijóo segueix ancorat als dictats de Vox i projecta una agonia perpètua; el que és seu no és més que esgarrapar les ombres.
