Amb l’entrada en vigor de la llei 07/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, els ciutadans hem vist com s’ha incrementat a més del doble la taxa d’escombraries que pagarem a partir d’ara, però aquesta mesura és lluny d’assolir el veritable esperit de la normativa europea que persegueix recaptar i recircular els màxims residus possibles.
Perquè augmenti la conscienciació i la participació ciutadana, fonamental en aquesta tasca, la llei ha introduït una sèrie d’eines amb l’objectiu d’aplicar solucions que funcionin i que compleixin el principi de: qui contamina paga.
Ignacio Guillem, gerent de la companyia The Recirculars i líder del projecte, TR Recapture, (solució de pagament per generació mitjançant traçabilitat), explica que s’hauria d’haver implementat la taxa amb un sistema de recollida eficaç, ja que l’objectiu real és que es diferenciï la taxa d’escombraries perquè el ciutadà conegui el cost de la recollida d’escombraries i vegi.
Guillem puntualitza que «el que diu la llei és que el ciutadà que recicle bé, o el que menys contamini, ha de pagar menys que el que més estigui contaminant. Aquí no es pot obligar ningú, però sota aquesta no obligació, el que decideix fer-ho bé deu pagar menys».
I per això, en un punt de la llei es parla de la implantació de sistemes de pagament per generació. Es tracta d’un sistema que deu traçar el ciutadà de manera eficient perquè l’ajuntament pugui saber al final d’any qui paga més o qui paga menys, o qui ha contaminat més o qui menys, sempre complint tots els preceptes de seguretat i protecció de dades”.
El sistema desenvolupat per Ignacio Guillem i el seu equip no sols és tecnològic, el seu compromís també és ambiental i econòmic. Perquè el canvi climàtic és una realitat, malgrat els molts detractors, i cal aturar-lo. La llei, assenyala Guillem, «no cerca demonitzar els plàstics, per exemple, no busca demonitzar res; simplement, que aquests residus que al final es produeixen puguin tornar a ser utilitzats en nous productes», perquè un dels problemes més greus que té Europa i el món és una economia no sostenible, que està portant a l’estrès total els recursos mundials.
«El problema greu que té Europa -afegeix-, i un dels aspectes pel que s’implanta aquesta llei, és perquè no tenim recursos. No tenim grans quantitats de petroli, no tenim grans quantitats de gas, Europa és deficitària en recursos. L’objectiu d’aquesta llei, a banda de tenir cura del medi ambient que és importantíssim per al futur, és obtenir d’aquells productes que hem rebutjat, per ser amos de la nostra producció; en cas contrari, estem amenaçant el propi benestar dels ciutadans europeus i, al final, tot ho pagarem més car, perquè prové dels països que tenen els recursos”.
Davant d’això, -reitera- «els recursos els tenim a les escombraries. Els europeus sempre hem estat tecnològics i ara cal agafar i ser intel·ligents també. La normativa europea està implementada amb molta intel·ligència, perquè de tot allò que llencem a les escombraries es poden extreure recursos valuosos com biogàs, biometà, aigua per a reg i fertilitzants, en el cas dels gasos hivernacle, com el metà”,
Pel que fa al plàstic, per exemple, assenyala que té un cicle de vida molt llarg, sempre que es recicle bé, amb l’avantatge afegit que es tracta d’un material que pesa poc i produeix menys empremta de carboni.
Recollida porta a porta
Si apel·lem a la conscienciació ciutadana, Catalunya és una de les comunitats més avançades; tot i això, està en el 45% de l’objectiu del reciclatge, quan la llei diu que el 2025 hauríem d’estar en el 55%, després de gairebé vint anys des de la seva creació.
Guillem posa aquest exemple per demostrar que, malgrat l’avenç en algunes regions, encara estem lluny d’assolir els objectius d’una economia circular.
“El sistema de recollida porta a porta està funcionant molt bé a municipis petits de Catalunya, d’uns 2.000 habitants, però al mercat no hi ha solucions, en aquests moments, que valguin tant per a les petites com per a les grans poblacions”.
Al municipi de Banyeres, explica, s’ha millorat amb el sistema porta a porta, però no arriba a complir expectatives. «La recollida separada està millor perquè un dia et recull orgànic, un altre dia et recullen envasos, però, per exemple, si un usuari llença una pila a la borsa de matèria orgànica, està entorpint la possibilitat d’extreure els recursos d’aquesta facció en ser contaminada».
Posa com a exemple també el cas d’Ibi , on explica que hi ha “un sistema porta a porta sense fraccions separades”. Però el problema és que “ningú està comprovant que hi ha dins de la borsa per, educar-te primer, si ho has fet bé o malament, i segon, perquè aquest reciclatge valgui per a alguna cosa, per tant no es pot comprovar la traçabilitat, estant lluny de complir els objectius europeus”.
En aquests moments, el problema són les qualitats que arriben a les plantes de selecció, perquè arriba tot barrejat, “els humits amb els secs, amb envasos, i és gairebé impossible separar, sobretot en el cas dels residus orgànics, que se’n van directament a abocaments, i el problema és que fem els abocadors immensos o acabem cremant els recursos que poden ser reciclats”.
El principi de “qui contamina paga” i la seva implementació
En el cas dels costos de gestió dels residus de competència local, d’acord amb el que disposa el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, les entitats locals establiran, en el termini de tres anys a comptar des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, una taxa o, si escau, una prestació, una taxa o, si s’escau, una prestació que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus, inclosos la vigilància d’aquestes operacions i el manteniment i la vigilància posterior al tancament dels abocadors, les campanyes de conscienciació i comunicació, així com els ingressos derivats de l’aplicació de la responsabilitat ampliada del productor, de la venda de materials i d’energia.
En aquest punt es diu explícitament que la taxa ha de permetre la implantació de sistemes de pagament per generació, permetent monitoritzar la participació ciutadana traçant el residu des de l’habitatge fins al centre de tractament per verificar una separació correcta de residus i que finalment es puguin aplicar taxes d’escombraries diferenciades.
Però això és el que no s’està fent. Els ajuntaments, encara que han treballat, no han trobat les solucions fins ara, i només s’han limitat a apujar els impostos.
Associacions com Greenpeace, ja s’estan preparant per abordar demandes col·lectives en una aplicació de la taxa deficient, que està lluny de focalitzar-se en els objectius marcats per la UE per augmentar les taxes de reciclatge i que incompleix els objectius de reducció, preparació per a la reutilització, reciclatge i emissions de gasos d’efecte hivernacle.
L’empresa d’Ibi, única a Espanya amb el sistema de pagament per generació
Protegida amb cinc patents, l’empresa d’Ibi The Recirculars ha desenvolupat una solució pionera anomenada TR Recapture, dissenyada per rastrejar els residus des del seu origen fins al centre de tractament.
Amb aquesta solució, els ens públics poden traçar, monitoritzar i gestionar els residus generats en habitatges i centres de treball, implantant polítiques de pagament per generació basades en el principi de “qui contamina paga”.
A més, explica el seu creador Ignacio Guillem, la solució TR Recapture té la possibilitat de poder aplicar taxes amb penalitzacions per la no participació a la separació de residus als habitatges i permet comprovar la participació de les famílies en situació d’exclusió social o en risc d’estar-ho. TR Recapture es basa en l’ús de tecnologies avançades com ara RFID, Visió Artificial, Intel·ligència Artificial (IA), Raigs X, Big Data i una App per visualitzar dades en temps real.
En la primera fase, TR Recapture se centra en els residus orgànics, que representen el 42% de tots els residus generats. A través d’un sistema de verificació i traçabilitat, amb esferes, és possible avaluar si els residus orgànics han estat classificats correctament, per verificar el contingut de cada bossa.
