Als seus 38 anys, l’ibense Enrique Navarro ja suma 22 anys de carrera esportiva. Tot i entrenar-se només un cop per setmana, segueix collint resultats destacats. El passat 10 d’agost va completar l’exigent Campionat de la Muntanya Canigó , a França : 33 quilòmetres d’alta muntanya amb 2.200 metres de desnivell, on va creuar la meta en 4h57’17 ”, aconseguint la posició 120 a la general i el 18è lloc en categoria Màster. que manté viva la seva passió per l’atletisme.
Enric, fa 22 anys que està lligat a l’atletisme. Com va començar la teva afició per les carreres i què et va motivar els teus primers anys a Ibi?
Resposta. La meva afició va començar veient guanyar l’or a Abel Antón al Mundial de Sevilla 99. A Ibi em van impulsar el Club Atletisme Teixereta i Luis Arenas, que em va facilitar l’entrada i em va obrir les portes d’aquest esport.
Has comentat que actualment entrenes només un cop per setmana. Com aconsegueix mantenir el nivell competitiu amb tan poc temps de preparació?
Gran part ho dec a la feina d’enfortiment analític que practico cada dia després de la feina. Són sessions de gimnàstica molt intensa, encara que de curta durada, que em permeten mantenir-me en forma.
El passat 10 d’agost vas participar al Campionat de la Muntanya Canigó. Quines sensacions vas tenir durant la cursa i què va suposar per a tu creuar la meta?
Aquesta pregunta m’agrada molt perquè connecta directament la prova amb Ibi . La cursa se celebra a Vernet-les-Bains , a 750 metres d’altitud, i ret homenatge als treballadors que a principis del segle XX pujaven fins als 2.784 metres del Canigó per carregar blocs de gel d’entre 40 i 80 quilos, que després es destinaven a hotels i balnearis.
En creuar la meta vaig tenir un record molt especial, tant per als gelaters d’ Ibi com per a aquells homes que es guanyaven la vida amb tant d’esforç.
Fa 16 anys que vius a França. Quines diferències hi trobes entre l’ambient de l’atletisme allà i el del teu poble?
A França el nivell a les proves de fons és molt alt, i ara s’ha traslladat també a la muntanya, amb molt d’auge del trail i l’ultratrail. La principal diferència rau en el tipus de competicions: aquí, a Perpinyà , abunden les curses amb desnivell, mentre que a la zona d’ Alacant predominen les proves populars en asfalt.
Tot i la distància, segueixes molt unit a Ibi. Què significa per a tu representar la teva terra a cada competició i quin missatge t’agradaria donar als joves atletes ibenses?
És un honor, perquè Ibi és terra de campions. Als joves els diria que gaudeixin del seu entorn, ideal per al trail running, i que ho facin sempre amb supervisió o en un club. Per mi l’atletisme s’ha convertit en un mode de vida que em permet equilibrar el cos i la ment.
