En una època en què accedir a un habitatge digne s’ha convertit en un repte nacional, Castalla encarna a petita escala una paradoxa compartida per desenes de municipis: té sòl per a construir, però la urbanització no arranca.
La localitat compta amb més de 345.000 metres quadrats de sòl urbanitzable d’ús residencial, repartits en dos grans sectors: Teular (UZI-1) i El Clot (UZI-3), situats al sud del nucli urbà, a banda i banda de la carretera CV-815.
Aquests terrenys estan classificats com a urbanitzables i permetrien alçar habitatges adossats i blocs aïllats. El sector Teular suma 176.365 metres quadrats i El Clot, 169.256. Tots dos comparteixen una edificabilitat bruta, un terme tècnic que marca quants metres quadrats de sostre es poden construir per cada metre quadrat de sòl brut. En la pràctica, això significa que, entre tots dos, es podrien alçar més de 160.000 metres quadrats de nova vivenda, encara que la xifra final dependrà de com es reparteix l’espai per a carrers, parcs i dotacions públiques.
Promotors privats
De moment, tot depén de la iniciativa privada. Segons confirmen fonts municipals, tots els projectes d’habitatge previstos al municipi són de “promotors privats”, centrats sobretot en acabar promocions que van quedar parades fa anys i en habitatges unifamiliars. La majoria de llicències tramitades en els dos últims anys són per a cases individuals i reformes: només s’han concedit vuit permisos d’obra nova per a habitatges unifamiliars i no hi ha sol·licituds per a blocs de pisos.
Falta d’habitatge
Aquest escenari no és exclusiu de Castalla i es repeteix en moltes zones d’Espanya. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) estima que cada any se sumen al voltant de 250.000 llars noves, però només se’n construeixen unes 90.000. Aquesta diferència agreuja la falta de cases i pressiona els preus de compra i lloguer.
Lentitud en els tràmits
A això se sumen altres obstacles: la lentitud dels tràmits urbanístics, la complexitat de transformar sòl rústic en urbà —un procés que pot prolongar-se més de 15 anys— i la falta de mà d’obra en la construcció. A nivell estatal, l’informe de la consultora Colliers i l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCEspanya) adverteix que la falta de sòl finalista i la complexitat dels tràmits urbanístics continuen sent un coll de botella per a posar nous habitatges en el mercat.
Temps mitjà: 15 anys
El temps mitjà per a transformar un sòl rústic en urbanitzable pot superar els 15 anys, i en molts casos arriba a 20 si se sumen bloquejos judicials, canvis de govern o falta de mitjans tècnics. A això s’hi afegeix que el preu mitjà del sòl urbà ha pujat un 6% en tres anys, fins als 154 euros per metre quadrat, encarint els projectes d’obra nova. Com a resultat, quasi el 91% de les transaccions d’habitatge a Espanya corresponen ja a segona mà, cosa que pressiona més el preu de compra i posa en evidència l’escassetat de promocions noves.