Aquest país no deixa de sorprendre'ns, i gairebé sempre per a pitjor. Molt al nostre pesar, sembla que aquesta societat segueix estancada diverses dècades en el passat, amb tabús, estereotips i creences pròpies d'un país poc desenvolupat intel·lectualment, per dir-ho fi. Ja pot haver atur, desigualtats socials, corrupció, injustícies, fam i misèria (que n'hi ha, per molt que des d'alguns sectors es vulgui negar), que seguim conformant i combregant amb rodes de molí.
Això sí, que no ens toquin el futbol que ens tornem bojos i som capaços de tirar de faca. O els toros, o la religió, o els assumptes d'alcova, que hi ha de tot i per a tothom. Fins amb la política hi ha gent que perd l'oremus. La màxima aquella de "viu i deixa viure" la transformen molts (massa) a "viu i impedeix deixar viure", a qui no visqui com tu, o crea no en el mateix que tu, o no pensi igual que tu o no tingui els teus mateixos gustos.
En definitiva, es segueix mirant de reüll el diferent i, en cas de comptar amb un cert suport social i econòmic, aquesta fòbia pot reforçar-se i amplificar-se amb mitjans de comunicació creats per malmetre, manipular i sembrar mal rotllo , amb pamflets de tota mena i fins amb autobusos decorats amb missatges intolerants i l'única finalitat és avivar la flama de l'odi.
Tots vostès, benvolguts lectors, saben a què ens referim: a l'autobús noliejat per la plataforma ultracatòlica Fes-te Sentir que intenta sembrar la llavor de la intolerància a les portes dels col·legis atacant als més indefensos i mal·leables, els nens, amb missatges tan puerils com torticeros i perillosos, que ataquen a una realitat inevitable i innegable com la dels nens transgènere. Quan fins des del Partit Popular s'han desvindulado i han criticat aquesta lamentable iniciativa, queda en evidència que l'origen de la mateixa està tan passat de voltes, tan a la dreta de la dreta, que no és que fregui, sinó que s'hagi immersa plenament en el nostre passat més ranci i perillós.
Quan milers de persones basen la seva existència en negar l'evidència, atacar al diferent i impedir que cadascú visqui la seva vida com vulgui (o com pugui), en aquest país tenim un problema. I no petit.