Paula Molina *. ONIL & nbsp;
Tots els 24 de desembre els colivencs ixen a la nit per rodar els seus tradicionals fatxos. Esta bonica i imprescindible costum del poble d'Onil porta amb ell moltíssims anys, tants que si preguntem a la seua gent gran ens dirà que ells de xicotets ja els rodaven.
La tradició ve seguida amb certs costums que els ciutadans realitzen amb gust. Estes són coses com pujar a la serra a confeccionar els seus propis fatxos i compartir estos moments amb amics.
Els fatxos són una espècie de torxes fetes i decorades amb espart verd i espart sec (totxa), la qual recullen dies abans de Nadal a la Serra d'Onil. Es realitzen de manera artesanal pels colivencs i podem trobar nombroses persones que saben fer-los.
Amb l'espart sec es munta el fatxo, unint-lo amb l'espart verd i acabant amb una trena per la qual s'agarra i es roda el fatxo fins que es consumix pel foc, fent formes de molinets amb ell. Es tracta d'una tradició centenària que va començar com una celebració pagana on els pastors feien estes teies a la serra per il·luminar-se i donar calor a les seues llars durant el fred. Més tard es va convertir en una tradició religiosa, prenent el foc com a element purificador i com a ofrena, símbol de donar calor al Jesuset.
La nit dels fatxos, tradició ancestral, marca l'inici del Nadal a la xicoteta localitat alacantina. Juntament als fatxos trobem el costum de demanar l'aguinaldo i cantar nadales pels carrers del municipi. Tant xicotets com majors s'encarreguen de continuar amb esta festa característica del poble colivenc.
A més, a la plaça Major, epicentre de la festivitat, es repartixen fatxos gratuïtament per a aquells que no en porten un fet personalment i es realitzen concursos de fatxos artístics, amb quatre premis diferents: al fatxo més gran que puga rodar-se i al més xicotet, a la persona més major i més jove que els rode.
És clar que esta tradició seguirà amb el poble d'Onil molts més anys, mantenint l'esperit que el Nadal porta als seus habitants, com ha sigut des de fa més de cent anys fins al dia de hui.
*Paula Molina és alumna de 2n de Batxillerat (Ciències Socials) a l'IES La Creueta d'Onil.
Me gusta mucho como esta redactada esta noticia. En cuanto al contenido histórico y etnografico del texto tiene algunas lagunas propias de la desinformación que tenemos los colivencs de este tema. Te suguiero con todo el cariño que consultes la ponencia y conferencia que el historiador Rafael Garcia Berenguer hizo hace unos años a cerca dels fatxos. Enhorabuena por tu articulo.