101 quilòmetres en 19 hores, 15 minuts i 19 segons. Caminant, sense cap descans. Una promesa que va fer quan el seu fill menor va entrar en llista d'espera per rebre un trasplantament cardíac. Una promesa de dos però que no va poder complir per la mort de David. Dos anys després d'aquella promesa, este pare coratge d'Ibi l'ha feta realitat. El repte de José Fuster està dedicat a totes les persones que han decidit ser donants d'òrgans.
Ana Quevedo. IBI
El repte de l'iberut José Fuster era recórrer caminant els 101 quilòmetres de la Legió en una complicada orografia de la comarca de Ronda (Màlaga) al costat del seu fill David. La promesa entre pare i fill es va fer en una habitació de l'hospital La Fe de València mentres David esperava un trasplantament de cor. David va morir al març de 2017, una setmana abans de fer els 17 anys. Aquella promesa no va poder complir-se i, ara, dos anys després de fer-la, José va caminar els 101 quilòmetres el passat 12 de maig.
Josep, en memòria del seu fill, dedica la seua arribada a meta a tots els donants d'òrgans, perquè "tota la gent que decidix donar els seus òrgans sí que són herois de veritat".
Durant el 2017 es van realitzar un total de 5.261 trasplantaments a Espanya, dels quals 590 van tindre lloc en hospitals valencians. Xifres que, afortunadament, van in crescendo any rere any. "Estem enormement agraïts al donant de David. Gràcies a la seua generositat va fer possible que tinguera un any extra de vida". Durant este temps, el jove David va descobrir "pujar escales sense cansar-se, córrer, anar en bicicleta o simplement dir una frase sense necessitat de respirar", explica el seu pare.
Josep, junt a la seua dona, María Jesús, reflexionen sobre la donació d'òrgans, i és que "mentres una família està en la sala d'espera d'un hospital amb esperança i alegria que tot va a millorar, una altra família està trencada de dolor en un tanatori".
Josep no dubta ni un segon quan afirma que el seu fill va estar amb ell durant tota la carrera: "Quan quedaven uns sis o set quilòmetres ja no podia més, el dolor en cames i peus era immens. I no sé com, em va entrar una força i vaig continuar caminant. Va ser una carrera de dos". Josep, que va ser legionari durant un any a Melilla (Terç Gran Capità I de la Legió II bandera i VI companyia), recorda una de les frases mítiques de la Legió: "El dolor és temporal, la glòria és eterna".
La carrera de la Legió li ha canviat la vida: "Quan vaig creuar la meta vaig sentir un cúmul d'emocions, com alegria, perquè havia aconseguit complir la promesa que un dia vaig fer al meu fill; tristesa, perquè era una cosa de dos; i emoció de veure a la meua família allà".
Per esta raó anima a totes les persones que estan passant per situacions difícils a que facen esport, perquè "van a sentir-se molt millor, no només física sinó mentalment".
La prestigiosa marxa dels 101 quilòmetres 24 hores de la Legió es caracteritza per la seua extrema duresa: "Quan portava recorreguts 35 quilòmetres vaig vore que tenia quatre bambolles als talons. Vaig seguir caminant fins al quilòmetre 50, on me les van curar. En cap moment em va passar pel cap abandonar. Si el meu fill va aguantar 17 anys, jo havia d'aconseguir-ho. En els meus plans no estava la idea d'abandonar".
En només tres mesos José s'ha preparat pels voltants d'Ibi per a esta llegendària carrera (amb 8.500 participants, entre marxadors, corredors i ciclistes). Una de les seues rutes consistia en arribar al Barranc dels Molins, seguir fins al Serrallo i la Font Roja, els túnels d'Alcoi i tornar a Ibi (45 quilòmetres); mentres que el trajecte més curt era pujar fins a Villalobos, continuar per Santa Llúcia i acabar a l'ermita de Sant Miquel (10'5 quilòmetres).
Com fer-se donant d'òrgans?
Espanya és líder mundial en trasplantaments d'òrgans. Està al capdavant des de fa 26 anys i quasi dobla la mitjana de donants d'òrgans de la resta de països europeus.
Per a ser donant d'òrgans tan sols cal sol·licitar la targeta de donant a l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). Les dades queden registrades en l'ONT però sense valor legal. Per això, la família i cercles pròxims seran els que autoritzen l'extracció d'òrgans després de la defunció del donant.