A principis d'agost, set membres dels Enkrestanos van coronar el massís del Gran Paradiso, situat a la Vall d'Aosta, una regió dels Alps italians.
El primer dia de l'ascensió, van fer nit al refugi de Chabod, a 2.750 metres, per a procedir posteriorment a enfilar la pujada al cim a la matinada següent.
Els escaladors van haver d'encordar-se, ja que l'última grimpada estava bastant exposada i el trajecte va ser especialment perillós per les esquerdes que es van trobar a la glacera que van haver de sortejar.
Finalment, després d'una ascensió de cinc hores i mitja, l'estàtua de la Verge de les Neus els esperava en tan espectacular cim.
A continuació, el trajecte de baixada es va realitzar per una ruta circular, descansant al refugi Vittorio Emanuele II, situat a 2.732 metres i es va tornar al punt de partida després de dotze intenses hores.
Sent esta ascensió una aclimatació necessària , dos dels membres de Enkrestanos (Gustavo Jiménez i Kiko Terol) van procedir a realitzar l'ascens al cim més alta dels Alps: el famós Mont Blanc.
Al llarg dels dies previstos per a l'ascensió, es desaconsellava la mateixa per una elevada perillositat pels continus despreniments de grans roques que es trobaven soltes per les altes temperatures i el desglaç a la zona d'obligat pas anomenada Bolera.
Cal destacar que no s'ha de subestimar l'ascensió al Mont Blanc, ja que tant les condicions climatològiques com l'experiència prèvia, així com la forma física són de fonamental importància perquè la ascensió es realitze amb èxit i cada any es produixen nombroses víctimes en esta pujada.
Malgrat tot, acceptant el risc, els escaladors iberuts van decidir intentar la complicada travessia. Per tot això, el dia 10 d'agost, després d'agafar un telecadira i un tren cremallera, els alpinistes van arribar al refugi Nid d'Aigle i van emprendre una ruta de quatre hores i 1.500 metres de desnivell al llarg d'una aresta fins a arribar al refugi Gouter, situat a 3.817 metres, on van descansar i recuperar forces.
A les dues de la matinada van començar l'ascensió al cim del Mont Blanc amb unes condicions climatològiques adverses, ja que es van imposar tant ventades com temperatures de -10ºC.
A causa d'això, els alpinistes van haver de refugiar-se uns 40 minuts per poder entrar en calor al refugi de Vallot, situat a 4.360 metres.
Per tot això, cap a les 4:30 de la matinada, havent notat un ascens en les temperatures, els alpinistes van decidir continuar amb el seu itinerari i, sortejant arestes escarpades i avançant a diferents cordades de altres alpinistes, van aconseguir arribar a l'anhelada cim del Mont Blanc després de cinc hores i mitja, gaudint de les primeres llums de l'alba en tan espectacular cim.
Finalment, després d'un descens escarpat de set hores, tots dos escaladors iberuts van arribar al refugi de Nit d'Aigle, orgullosos d'haver aconseguit el seu tan anhelat repte.
Informa: Gustavo Jiménez.