Per José Vicente Verdú
Estic temptat de descarregar i instal·lar labuloteca.es, una extensió per Chrome que permet lluitar contra la propaganda i desinformació a les xarxes socials denunciant bulos. I encara que em sorprèn la facilitat amb la qual es difonen notícies falses, més em sorprèn com s'oculta la veritat.
“Gran és la veritat, però més gran encara, des del punt de vista pràctic, és el silenci sobre la veritat”, deia Huxley des del pròleg d’ ‘Un món feliç’. Dècades després, és trist constatar que vivim en una societat en la qual els fets queden relegats a un magatzem administrat pels qui posseeixen el poder de seleccionar aquells que seran coneguts i, sobretot, quina interpretació es farà dels mateixos. És un fenomen tan real que s'ha hagut d'inventar una paraula nova per definir-ho: postveritat (paraula entronitzada pel Diccionari Oxford com a paraula de l'any 2016).
En aquesta era de la postveritat, en la qual allò emocional preval sobre el fet objectiu, moltes persones ja no distingeixen entre la veritat i el que volen escoltar. És una cosa molt semblat a la que George Orwell pretenia mostrar en la seva novel·la ‘1984’: l'efectivitat de la ‘neollengua’, un pervers instrument concebut per mutilar a la societat cognitiva i mentalment, amb l'objecte d'aconseguir individus dòcils a certs dictats.
Un dels exemples més recents el trobem en la victòria de Trump, el màxim exponent de la postveritat, de la confiança dels electors en afirmacions que se senten veritat però no es recolzen en la realitat. I el dia de la seva presa de possessió, davant les proves evidents que l'assistència de públic havia estat clarament menor que en la d'Obama, el portaveu de la Casa Blanca va assegurar que mai abans hi havia hagut tanta quantitat de públic per a una investidura, "tant en persona com al voltant del món", encara que ell mateix va admetre que "ningú té xifres" oficials. O el que és el mateix: “No pensen, no és necessari, assumisquen com a veritat el que diem els partidaris d'aquest milionari, casat amb una dona impressionant, nou President electe dels EUA”.
Què podem fer davant d’aquesta situació? Ho ignore, però seguiré els consells de Bertrand Russell quan li van preguntar el 1959 quin llegat fonamental del seu pensament voldria que conegueren els humans en el futur. El filòsof britànic va dir, més o menys, que la seua primera recomanació seria que ens atinguem als fets, que no ens desviem d'ells; i la segona, que siguem tolerants amb els que pensen de forma diferent, que la força de l'amor és sàvia i que l'odi és estúpid.