Per Faina L. Vicedo Bethencourt, graduada en Filosofía
Existeix la mitificació que les dones mai poden ser amigues entre elles, que són males i que no podrien treballar juntes. Però, en una cançó, en una assemblea de la universitat o en un llibre marginal de la biblioteca aparegué la paraula ‘sororitat’. Aquest mot trencava el paradigma de la realitat que ens havien venut on les dones competien entre elles i s’odiaven. Volíem comprendre millor el concepte, i ni al DIEC, ni a la RAE el vam trobar.
Sororitat és no criticar a cap dona per la forma com vesteix el seu cos, per la forma que tenen els seus músculs i articulacions, per l’espai que ocupa o si aquest s’adapta o no al cànon de feminitat imposat. És no jutjar cap dona per com mou el seu cos sota els llums de la festa i al ritme de la música vibrant. Ser sorora és apropar-se per defensar aquelles dones que estan patint una agressió per part d’aquells que es consideren en el dret de conquerir cossos i espais d’altres.
Sororitat és no malparlar per on, com, quan, amb quants o quantes practica sexe la teua amiga o coneguda. És compartir amb les dones del teu entorn les experiències, problemes i plaers sexuals per tal d’empoderar-nos com a subjectes de desig i conéixer les nostres necessitats sexuals.
Sororitat és abandonar la competició interioritzada entre dones per ser la més guapa, la més sensual, la més atractiva, la més, la més... És evitar el càlcul involuntari sobre si una dona acompleix la quota de feminitat necessària per a ser dona.
Sororitat és enfrontar-te i dir-li a la teua amiga, companya, col·lega, familiar que abandone al seu Diego Rivera, que acabe amb tota relació sexo-afectiva tòxica, i ajudar-la a empoderar-se perquè puga crear relacions sanes.
Sororitat és qüestionar-nos els prejudicis que ens fan opinar sobre que unes dones siguen mare abans dels vint, després dels trenta, que no siguen mares mai o que avorten. És donar-nos suport per no tindre por a prendre decisions de manera autònoma i responsable.
Sororitat és criticar els cànons de bellesa que cosifiquen i discriminen, per començar a veure la bellesa en les dones que lluiten, s’empoderen, emprenen projectes propis i mouen el món.
Sororitat és ser conscient que per ser dona blanca, heterosexual i cisnormativa estàs sotmesa al patriarcat, però que eres una privilegiada front les dones negres, lesbianes, transsexuals i amb diversitat funcional. I que creure en la igualtat social implica rebutjar els privilegis que ens són donats.
G. Orwell en “1984” creà un neollenguatge per evidenciar que els conceptes que utilitzem són l’eina que ens permeten desenvolupar el pensament, i que una limitació de paraules té la conseqüència de restringir la capacitat reflexiva, i sense aquesta, és quasi impossible modificar la realitat social. Per això, que institucions regulatives del llenguatge, com la RAE o el DIEC no incloguen la paraula ‘sororitat’ no facilita que puguem desmitificar la imatge de les dones segons la qual competeixen i es degraden entre elles. I, és necessari educar en la sororitat per fer comprendre que les dones viuen en una situació de desigualtat sota el patriarcat i que necessiten la solidaritat, la comprensió i la germanor entre elles per poder aconseguir la igualtat de drets.