Por Faina L. Vicedo Bethencourt, filósofa
L’últim programa de Salvados, Stranger Pigs, va causar revol a les xarxes socials i a les consciències de la ciutadania ja que donava un exemple de com viuen la majoria dels animals que estan destinats per al consum humà. Doncs, a la nostra societat, com ens il·lustra el documental Earthlings, els animals són utilitzats com purs objectes en diferents àmbits: investigació, alimentació, vestimenta, oci, i animals de companyia. No obstant, aquest programa de Salvados oferia una visió francament interessant i reflexiva, ja que no solament posava de manifest l’explotació i l’esclavatge dels animals, sinó també l’explotació dels éssers humans, i en aquest cas, d’aquelles persones més vulnerables a la nostra societat per qüestions de raça o ètnia.
Des de l’antropologia filosòfica s’ha estudiat la frontera que existeix entre el món animal i el món humà argumentant, en diversos estudis, que existeixen moltes porositats que, alhora, allunyen i apropen els animals als éssers humans. Així, qüestionar-nos per què a les nostres societats donem un tracte determinat a uns animals, com poden ser els de companyia, i a altres els condemnem a una vida de misèria, no solament ajuda a evitar el patiment animal, sinó que ens permet comprendre encara més les fronteres d’allò humà. Per això, des de les investigacions amb ideologia animalista, Richard D. Ryder va concebre el concepte d’ “especisme” per referir a la discriminació que fem cap a altres éssers vius amb capacitat de sentir pel simple fet de pertànyer a una espècie diferent a la nostra. Així, aquesta actitud i pensament especista seria anàleg a l’homofòbia, sexisme, masclisme o racisme; ideologies sota les quals es discriminen i es maltracten determinades persones a causa de certs prejudicis. Com és el cas de la vulneració dels drets laborals d’aquelles persones que al programa de Salvados hi apareixien.
Allò que voldria plantejar és que probablement existeix una relació entre la vulneració del benestar d’eixes persones treballadores i el maltractament dels animals que malviuen en eixes granges. Al món acadèmic s’ha argumentat que els éssers humans organitzen les coses i éssers jeràrquicament en diferents categories per comprendre el món. Així, vam heretar dels grecs una visió del món on els éssers humans es troben per damunt dels animals els quals es situen molt a prop de les coses sense vida (els objectes). I a partir d’este esquema sorgeix la creença de què la resta d’éssers vius existeixen a la nostra disposició. Amb açò, l’antropòleg Lévi-Strauss va reflexionar que moltes de les catàstrofes humanes originades amb els totalitarismes del s. XX van ser facilitades per aquesta visió dels animals. Doncs, com ell planteja, un cop es van reduir uns éssers amb capacitat de sentir (els animals) a una vida d’esclavatge i patiment, només calia justificar que determinats éssers humans acomplien l’estatus d’animal i ja es podien utilitzar com objectes; com va ocórrer sota el règim nazi on els jueus, gitanos, homosexuals... foren exterminats justificant que eren éssers inferiors anàlegs als animals. Òbviament, al programa de Jordi Évole, no veiem una situació tant extrema amb les persones treballadores, però sí que ens pot servir per reflexionar sobre el fet que si a la nostra societat permetem que els porcs, éssers amb capacitat de sentir i patir, siguen tractats de manera tan inhumana, només ens calen una mica de prejudicis racistes, masclistes, homòfobs o especistes per afonar en la misèria qualsevol tipus d’ésser amb capacitat de patir i experimentar emocions.