El diumenge passat es van celebrar a França les eleccions presidencials i al llarg de la setmana hem vist, llegit i escoltat multitud d'opinions relatives a la victòria de l’“àngel” Emmanuel Macron front a la “diablessa” Marine Le Pen (em permetran les cometes, perquè no tinc clar que s'haja de fer una anàlisi tan ximple).
El més curiós és que els mitjans de (in) comunicació espanyols parlen d'aquestes eleccions en el país veí i dels seus resultats com si foren exportables a Espanya, intentant obtenir conclusions a la vista de determinades similituds, més o menys raonables, entre els polítics francesos i els espanyols. Aquesta pràctica em sembla intolerable per molts motius.
En primer lloc, cal tenir en compte que França és una República i Espanya no ho és. A partir d'aquesta evidència, qualsevol semblança és pura coincidència. Al cap de l'Estat francés, President de la República, el trien els francesos per sufragi universal (així ho va decidir Charles de Gaulle). A l'espanyol el va deixar “lligat i ben lligat” un dictador i els espanyols no tenen la possibilitat de votar a favor o en contra de Felipe VI.
A més, ens troben amb els efectes perversos del sistema de doble volta francés. D’acord a la tradició electoral francesa, els candidats que acaben derrotats en la primera volta de les presidencials han de decantar-se per un o un altre candidat majoritari, o demanar l'abstenció o el vot en blanc. Res d'açò és extrapolable a Espanya i no té sentit fer càbales ni cercar similituds.
Una altra peculiaritat francesa és la situació en la qual pot trobar-se Macron, sent President de la República i mancat d'un govern estable, ja que aquest eixirà de les eleccions legislatives, un altre procés electoral diferent on els francesos triaran els seus representants en l'Assemblea Nacional. No serà la primera vegada que el President siga de dretes i el Primer Ministre d'esquerres, situació a la qual els francesos criden “cohabitació”, impossible a Espanya.
No obstant açò, no hi ha dubte que la deriva dels partits socialistes francès i espanyol és similar. François Hollande va dir al desembre de 2015: “Cal un acte de liquidació. Cal un ‘hara-kiri’. S’ha de liquidar el PS per crear un Partit del Progrés”. I fa uns dies es va fer pública la deserció de Manuel Valls, exprimer ministre socialista que, després de considerar mort al partit socialista, ha oferit el seu suport a Macron. O el PSOE ho fa molt bé o el seu destí pot ser també la liquidació.