El passat dissabte 20 d’agost va haver a Ibi un festival de música electrònica que va durar fins les 7 de la matinada, amb música totalment incontrolada d’un volum inaceptable (ma casa tremolava). La mitjana d’edat no arrivaba als 20 anys (i sóc generosa) i els botellots de tota mena deixaven la seua emprenta per tota la rodalia. L’Ajuntament ens demanava disculpes al veïnat amb una carta que sol.licitava comprensió per a la diversió de la joventut. Eixe és el missatge que cal donar-los? Alcohol, música alienant i permís institucional? Després, la boca plena amb educació en valors…

La premsa parla d’un èxit total. Recapacitem; no sabem quin benefici reporta per al poble la celebració d’este tipus de festivals a canvi de proporcionar més seguretat policial, molta més neteja, més serveis mèdics, incomoditat i malestar incomptables i l’ús d’un espai públic per a guanys privats. Aleshores l’èxit sería qüestionable.

Quan demanen sentit comú als governants no és tan difícil pensar que puguen diferenciar entre l’ús, el bon ús i l’abús. El parc de les Hortes seria un bon exemple; tots els governs (tots) l’han utilitzat per a fer este tipus de desgavells: la tanca versallesca, la Casa dels Reis Mags i festivals de benefici privat. Sincerament, crec que una de les obligacions de governar és saber dir que no, i ahí hem tingut mala sort: quan més gran és el projecte i més incongruent és, més els agrada…

L’ús d’un parc és l’esplai, el passeig, la contempació de la vegetació (poca en este cas) i les relacions socials; el bon ús seria afegir activitats com el cinema d’estiu, balls regionals i espectacles teatrals i per als més menuts (on es beneficia el conjunt de la població); per últim, el mal ús seria, per exemple, la seua ocupació de la fira de setembre, perque no és el lloc més adient. L’abús és utlitzar este espai públic per a un benefici privat amb molesties greus al veïnat i amb el missatge que es dona a la joventut del “todo vale”. Si s’organitza un acte d’estes característiques baix l’argument que la joventut ho necessita, que no siga fins les set de la matinada, que no siga al centre del poble, que la música no faça tremolar una casa… No val demanar la meua comprensió, perquè no ho comprenc, senzillament.

Per a aquelles persones que també demanen tolerancia, al barri de Sant Miquel ja tolerem la fira que causa també moltes molesties, però sent una activitat que beneficia a tot el poble ja la suportem més de 40 anys. No val tampoc demanar que el “sacrifici” es repartisca, perquè no es tracta d’això: és tracta de governar per a tots. No podeu oblidar explicar quins són els beneficis, perquè la joventut necessita este tipus de festivals i, en tot cas, aplicar el trellat si s’organitza; soles demane això: o música raonable per volumen, o horari limitat (les 4 del matí?) o fora del nucli urbà (clar que delimitar un carrer al polígon no duria beneficis a l’organitzador).