Per José Vicente Verdú Gisbert
Ja no recorde la data, però estic segur que vaig ser un dels pioners a tenir un compte de correu electrònic a Gmail, obtinguda quan encara era necessària una invitació per a accedir a aquest servei que, des de 2004, oferia un giga d'emmagatzematge, 500 vegades més espai que un compte de Hotmail.
Amb el temps he anat usant molts dels serveis que ofereix Google, des de Blogspot, on albergava el meu blog, fins al desaparegut agregador de notícies Reader, passant per You Tube per a vídeos i Drive com a solució per a l'emmagatzematge en el “núvol”.
Fa uns dies vaig comprovar que tenia la possibilitat de descarregar totes les dades* que he compartit amb Google a través dels diferents serveis. Sabeu quant ocupen aquestes dades? 142 gigues (71 arxius de 2 gigues cadascun). No us esmente si us dic que em vaig quedar de pedra. Puc dir que Google ho sap tot de mi i disposa de molta més informació de la que jo mateix puc recordar i imaginar. Estan guardades totes les “cerques” des del primer dia, tots els “contactes”, les “ubicacions”, tot, absolutament tot.
Si us sembla increïble, afegiu la informació que té Facebook, WhatsApp, etc, i multipliqueu pels milers de milions d'usuaris a tot el món. Potser així s'entendrà quant diners pot costar tota aquesta informació i el motiu pel qual aquestes empreses estan tan cotitzades. Res és gratis, les dades, les nostres dades, són el petroli de l'era digital i els regalem a colp de clic.
Personalment, reconec que mai m'ha preocupat lliurar informació a aquestes multinacionals, ni m'he pres de debò utilitzar un sistema d'encriptació de les meues comunicacions. Potser no aconseguisc a imaginar el que aquests monstres dels Big Data estan fent amb les meues dades, però confie en els gestors d'aquestes plataformes, o almenys, confie més en ells que en algunes institucions nacionals. Per exemple, no em fie d'Hisenda ni em sembla normal que cada dues per tres isquen airejats en els diaris les dades fiscals protegides del polític de torn a qui, de sobte, cal enderrocar siga com siga.
El que realment em preocupa és l'activitat en l'ombra de centenars de programes informàtics espia amb els quals recol·lecten dades des del FBI fins a Putin. És possible que haja arribat el moment que aquesta economia de les dades estiga sota un control fiscal i democràtic més estricte.
https://takeout.google.com/settings/takeout