Per Glòria Gómez
Del 9 al 22 de maig es pot visitar a l’Arxiu Històric d’Ibi una doble exposició doble: d’una banda El temps dels almogàvers: la Crònica de Muntaner i de l’altra Sarraïns d’Ibi, organitzades per l’Arxiu Històric i l’Associació Cultural El Teix:
L’exposició “El temps dels almogàvers” té com a protagonista un llibre:la Crònica de Ramon Muntaner, una joia de la historiografia medieval europea. Escrita per Ramon Muntaner, un soldat nascut fa 750 anys a Peralada (Girona) que al final de la seua vida, casat i ciutadà de València, va decidir posar per escrit les seues memòries, en paral·lel als fets històrics esdevinguts des del naixement del rei Jaume I (1207) fins a la coronació d’Alfons III el Benigne(1328).?
Muntaner va formar part com a soldat de la Gran Companyia Catalana d’almogàvers. Contractada per l’emperador bizantí Andrònic II per a lluitar contra els turcs otomans que amenaçaven el seu imperi, la integrava un exèrcit de 6500 mercenaris comandat pel mític cabdill Roger de Flor. Les aventures viscudes en aquesta companyia de ferotges guerrers el van fornir d’experiències heroiques que, al final del seu periple militar, es transformaren en la ploma de Muntaner en matèria literària. I precisament això és el que té d’extraordinari, perquè si de forma general, es pot dir que les cròniques són documents de caràcter històric, la Crònica de Muntaner, desborda l’àmbit de la historiografia i s’endinsa, pel seu estil i qualitat, en el de la literatura.
Si la Crònica de Ramon Muntaner és un document valuós historiogràficament parlant, encara ho és més des del punt de vista literari. Narrada en primera persona, combina magistralment fonts d’informació diverses: records personals, testimonis d’altres protagonistes, antics poemes èpics, documents de la Cancelleria Reial, informació procedent de cròniques anteriors, i tot això narrat amb un estil àgil, que recorda l’oralitat i que ens fa pensar que va ser escrita per a ser recitada. Així, Muntaner repeteix de forma insistent al llarg del seu escrit la fórmula “Què us diré?”, dirigint-se a un públic que, com hem dit, segurament escoltava el relat. Fortament influenciada pels relats de cavalleria, tan populars en l’època, els personatges, especialment els reis de la Corona d’Aragó, apareixen com a grans cavallers. L’exaltació dels monarques va acompanyada d’un fort sentiment d’estima de la seua terra i de la seua llengua, que considera com un clar senyal d’identitat col·lectiva.
I així, mentre els vaixells de la Gran Companyia Catalana navegaven pel Mediterrani i lluitaven ferotgement en llunyans territoris de l’Imperi bizantí, a Ibi, en la frontera sud del Regne de València acabat de nàixer, la població musulmana era encara important quasi 100 anys després de la conquesta cristiana. Interessant contrast que podem veure en l’exposició Sarraïns a Ibi i que no haurien vostés de deixar de visitar.